Una bona experiència

En aquesta ocasió us volia "taladrar" amb un tema tan suggeridor com l'ètica en la relació entre els soferts ciutadans i les nostres institucions, regentades aquestes pels "benvolguts" polítics, però donats els últims esdeveniments dramàtics, cruels, injustos i tot el que vulgueu afegir-hi, no m'ha semblat adient i no em veig amb cor.

Així que us parlaré d'un tema molt més tranquil i reconfortant com és una experiència de relacions amb els nostres alumnes de l'Escola de Ciclisme. La idea va néixer tot observant el progressiu envelliment de la massa social de la nostra Entitat, dada aquesta que ens va fer reflexionar i acabar tot decidint prendre mesures per intentar corregir aquest desequilibri generacional tot creant la dita Escola.

Però la teoria va un tros lluny de la pràctica i de cop i volta ens trobarem amb uns quants nanos que, per les seves inquietuds envers el ciclisme, van confiar en nosaltres i de resultes els teníem allí davant tot esperant que nosaltres els indiquéssim el què qui i com de la qüestió.

A l'inici de l'aventura va resultar que els aprenents érem més aviat nosaltres i no ells, però de mica en mica s'han establert sinergies, amistats, maneres de fer entre nosaltres que han esdevingut un èxit de conseqüències desconegudes per a tots nosaltres, també per a ells.

Això ho hem pogut veure millor ara que alguns, els primers, ja s'han fet grans i ja són ciclistes de la Unió Ciclista amb una tècnica, estil i també formes de fer amb la resta de companys tant de l'Escola, com del Club, com d'altres de fora que ens fan tenir enveja en veure'ls reunits pel seu compte (assessorats per monitors) tot planificant el seu calendari de sortides.

Escoltar-los com parlen entre ells és un plaer, un goig. Veure'ls pedalar, no us enganyo, és espectacular.

Què més us puc dir-vos? Doncs que no penseu que us venc un article per interès, no és això, us dic que aquest èxit per nosaltres és la prova que l'esport que desenvolupem les Entitats Esportives, totes les Entitats Esportives, és la mostra que anem pel bon camí per contribuir en fer dels nostres joves uns ciutadans modèlics, ciutadans educats, respectuosos i de nivell, i a més bons esportistes, bons ciclistes en el nostre cas.

Sempre es diu que l'esport és un bon mitjà per transmetre valors, ara sols queda que nosaltres els dits adults ho assimilem, observem els resultats exitosos com aquest i ens creiem de debò que aquest és el camí tot deixant-nos de competir entre nosaltres per ser el més i millor de la colla passi el que passi tot posant bastons a les rodes de qui faci falta per aconseguir ser "el primer de la fila".

Bé, aquí queda una petita reflexió positiva que en dies com els que ens vénen sobre de tristor, por, desconcert i reflexions parcials i moltes d'elles interessades no ens deixin veure que els camins del progrés com a éssers humans és senzill, humil, i més fàcil del que ens puguem pensar.

Uns dies, aquests i d'altres que vindran, que en el meu cervell (pobre) se m'encén una llumeta intermitent que diu "ets en un planeta primitiu sense remei..."

Que passeu unes bones vacances.