Vacances

Olé, olé, ja han arribat les vacances. Han arribat totes les vacances? Ohhh.... només tenim al damunt les vacances de final de cicle, és a dir, les vacances d'estiu de cada any. Bé, podríem dir que de vacances potser en tenim tot l'any, tot depèn del concepte que hi apliquem:

-Vacances parcials. Cada cop són més les empreses que les reparteixen durant l'any, dues setmanes a l'estiu, una per Nadal, etc.

-Vacances morals. Aquestes no és que siguin més o menys freqüents, sembla que són inherents a la condició humana. Mireu la història, la nostra història, la de la humanitat, i veureu que de moral ben poca. De fet ens hem inventat un succedani que ens va prou bé. És a dir, la moralitat que ens han programat a tots i cadascú de nosaltres és més aviat un híbrid de moralitat adaptable a les circumstàncies, no fos que ens descarrilem. Bé, de tant en tant algú no ho assimila com cal i ja hi som amb les denúncies, protestes, lluites, etc.

-Vacances d'ètica. En realitat això de l'ètica no sabem ben bé què vol dir, deu ser més aviat un recurs literari o conceptual per definir i per tant escau el seu ús en diferents circumstàncies en què es requereix gaudir d'una bona imatge.

-Vacances de solidaritat. Això de la solidaritat és quelcom difícil d'encabir en la nostra vida doncs en parlem molt sovint però de fet se'n troba en casos contats.

-Vacances d'amor. Aquestes són realment sorprenents doncs amor, amor sí que en tenim de forma desmesurada diria jo, però el que passa és que d'amor gairebé en tenim sols per a nosaltres mateixos i a la resta.........? Deu haver-hi excepcions, ho reconec.

No m'estendré més, doncs l'espai per maltractar-vos que s'em dona és limitat. Però sí que voldria acabar esmentant les vacances de sexe. Aquestes són les pitjors i sempre a contracor. Com a simis que som ja sabreu que en el sexe no tenim aturador encara que alguns malats mentals ho pretenguin.

Bé, estem o anem aviat de vacances i he, he, ho, ho, tot és collonut. S'acabaran aquests dies merescuts, sens dubte, dies idíl·lics que ens faran sentir en molts casos el que no som però s'acabaran, com tot, ben aviat i vindrà la "re entre" maleïda amb l'estrès post i tot l'embolic.

Tornarem al món real on gairebé mai no canvia res i on podrem anar restant o fent creuetes a veure si aquest temps passa tan de pressa com l'anterior.

Tornarem i ens apuntarem al gimnàs, a fer esport, a fer una dieta saludable, etc.

Tornaran a les tertúlies de sempre on se'ns dirà el de sempre els que ho saben gairebé tot, com sempre.

Tornarem a constatar que som un número insignificant i candidats a ser manipulats i extorsionats per quasi tots els nostres "salvadors-protectors".

Tornarem a fer campanyes contra la fam, la guerra, la sostenibilitat, etc.

És a dir, tornarem a ser tant inútilment bons com sempre.

Seguiran morint refugiats a la Mediterrània, les guerres, la fam...... i nosaltres, la majoria, tornarem a mirar cap a un altre costat, no sigui que se'ns desperti la consciència i ens foti la guitza.

En una paraula, tornarem a la virtualitat quotidiana i qui dia passa any empeny.

Ah si, tornaran a governar els de sempre, els que hem votat, com sempre i ens apujaran els impostos pel bé de tots, la solidaritat, la responsabilitat, la..., com sempre.

Jo sols puc desitjar-vos unes bones vacances i sobretot que sigueu, o almenys ho intenteu, feliços encara que la definició de felicitat no estigui homologada i cadascú se la interpreti al seu gust. Només faltaria!!!!

Bones vacances i a ser possible amb una cerveseta (es recomana l'ús irresponsable).