#Volemacollir, prou UErgonya!

Aquest mes de febrer, podem dir que és el mes en què més feina es farà per conscienciar a la població catalana sobre la crisi de les persones refugiades que estan a les fronteres d'Europa.

Però segur que són persones refugiades? Crec que la majoria d'elles encara no, de moment la gran majoria de població desplaçada, estan a les portes del vell continent esperant al fet que obrim les fronteres per poder aconseguir asil i refugi en una terra que se suposa que és d'acollida.

Les imatges de persones fugint de la guerra i de la misèria que actualment hi ha als seus països d'origen fa esgarrifar a qualsevol, moltes de nosaltres hem envermellit veient les imatges de centenars de persones caient a la mar mediterrània. Els documentals de la feina que està fent Proactiva Open Arms o altres organitzacions sobre el terreny fan, que com a mínim jo, m'avergonyeixi d'aquesta Europa que diuen és un exemple per a la resta del món, doncs quin exemple més barroer que estem donant, estem permetent, per omissió, que milers de persones trobin la mort en aquesta mediterrània que tant ens estimem i que l'estem convertint en una fossa comú, en una tomba gegant!

A Sant Cugat, no som menys solidaris que a la resta de poblacions veïnes, s'estan recollint signatures per entregar als governs de torn, demanant que obrin les fronteres i que, d'una vegada per totes, les persones que estan esperant a les portes del nostre continent, puguin com a mínim, acollir-se al dret de totes les persones a poder rebre refugi. Es treballa des de diversos camps i àrees per conscienciar a la nostra població de la necessitat de pressionar a les classes polítiques per resoldre aquest problema humanitari, fins i tot, aquest dissabte vinent s'organitzarà una cercavila fins a la plaça Lluís Millet, per baixar plegats a la manifestació que es farà a Barcelona a la tarda.

Però en tindrem prou amb demanar que s'obrin les fronteres aquesta vegada? Rotundament no, l'arrel del problema no és tenir persones a les portes de les nostres fronteres esperant al fet que els governants actuals els acullin, l'arrel del conflicte són les polítiques internacionals que han dut a terme en les darreres dècades els governs europeus.

En alguns casos els hem escanyat econòmicament, portant a les poblacions d'aquests països a la ruïna total, en altres casos els hem abocat a governs autoritaris que han provocat autèntiques massacres a les seves terres, amb armes que han estat comprades als estats europeus. I quines solucions han proposat els estats europeus? Doncs per exemple, aixecar murs a Melilla, aplicar extradicions "en calent", prohibir la lliure circulació de persones, tancar en centres d'internament per a estrangers (CIEs) a les persones que aconsegueixen trepitjar la nostra terra, vendre armes i subvencionar governs i paramilitars assassins i així podria continuar fent una llista de la qual ens sentiríem avergonyides totes les persones de la nostra vila.

Ja va sent hora de deixar de ser simples números i xifres per passar a ser els actors polítics, va sent hora de trencar amb aquesta xacra que és el sistema econòmic imperant, per passar a ser qui decideix quan, com, on i a qui, li donem tota la nostra solidaritat, perquè estem en un punt de no retorn, o trenquem aquests murs de la ignomínia i la vergonya, o serem còmplices d'una de les pitjors tragèdies del nostre segle, un genocidi per omissió en tota regla!

Jo, seguiré demanant que s'obrin les fronteres i que hem d'acollir a les persones refugiades, però també seguiré mostrant el meu total desacord amb les polítiques que estan aplicant els estats europeus sobre les persones que immigrades i sobretot, seguiré oposant-me a la imposició econòmica, política i militar que els nostres estats practiquen en molts d'aquests països.

Hem d'avançar cap a l'Europa dels pobles i cap a la solidaritat entre els pobles de la Mediterrània!

Jordi López Solera

@petitpex

Poema de Joana Raspall

Si haguessis nascut
en una altra terra,
podries ser blanc,
podries ser negre... 

Un altre país
fóra casa teva,
i diries "sí"
en un altra llengua. 

T'hauries criat
d'una altra manera
més bona, potser;
potser, més dolenta. 

Tindries més sort
o potser més pega... 

Tindries amics
i jocs d'una altra mena;
duries vestits
de sac o de seda,
sabates de pell
o tosca espardenya,
o aniries nu
perdut per la selva. 

Podries llegir
contes i poemes,
o no tenir llibres
ni saber de lletra. 

Podries menjar
coses llamineres
o només crostons
eixuts de pa negre. 

Podries .... Podries... 

Per tot això pensa
que importa tenir
LES MANS BEN OBERTES
i ajudar qui ve
fugint de la guerra,
fugint del dolor
i de la pobresa. 

Si tu fossis nat
a la seva terra,
la tristesa d'ell
podria ser teva. 

Poema de Joana Raspall. Podries. Com el plomissol, La Galera, 1998