Algunes referències de Valldoreix
A principis del segle xii els àrabs tornen a fer una ràtzia i ataquen el nostre Monestir i el destrueixen.
A l’oest d’aquesta zona existeix la quadra de Canals, amb la seva casa-castell en un lloc molt estratègic per dominar el pas natural de Collserola fins al riu Llobregat, on totes les masies de la seva influència retien culte a l’església de Sant Cebrià. Un cop Sant Vicenç esdevé parròquia, li cedeixen un terreny al costat per fer-hi el cementiri parroquial i, a l’altre costat, un altre terreny per fer-hi la rectoria.
Aquesta església esdevindria, amb el temps, la parròquia de Sant Cebrià, que d’anomenar-se d’Aqualonga passaria a dir-se de Valldoreix, com encara perdura actualment. Amb aquest estatus duraria molt de temps, fins que el 23 de juliol de 1835 sortiria un Reial Decret pel qual s’havien de reorganitzar tots els ajuntaments municipals que hi havia. Amb aquesta finalitat, s’ajuntarien les quadres de Canals i de Valldoreix amb la de Sant Pere d’Octavià.
Això va fer moure les quadres de Canals i Valldoreix, perquè es construís un ajuntament propi, puix que no volien dependre de Sant Cugat. Però en aquells temps s’exigia un mínim de cent censataris per municipi, i entre Valldoreix i Canals sols en tenien 86. En resultat, les dues quadres passarien a dependre de Sant Pere d’Octavià.
No estant contents amb aquest resultat, l’any 1847 adreçaren un document al president provincial perquè aquestes dues comunitats juntes les segreguessin de Sant Cugat. No va prosperar pels informes adversos que van rebre, un d’aquests afirmava que existien dues propietats dintre de la de Canals, les quals pertanyien a Sant Cugat. Aquest fou el primer intent de segregació de Valldoreix vers Sant Cugat. L’any 1959, sota l’alcaldia de Josep M. Martí Ciras, veí de Valldoreix, es creà aquesta demarcació en caràcter d’Entitat Local Menor i, com a batlle, R. Escayola i Vilaró. Actualment, l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix es mostra disposada a impulsar la segregació de Sant Cugat.