Els motius

Fins i tot, actualment, quan ens relacionem amb vells del poble encara en surten, però cada vegada es perden més. Es van imposant més els cognoms, principalment a les generacions joves, que, d’aquests vells motius del poble, no en saben ni un borrall.

Fa uns quaranta o cinquanta anys hi havia pocs cognoms que es coneguessin entre les famílies del poble, si no s’hi tenia una amistat més arrelada. Quan es feien referències entre famílies, sempre s’introduïen els motius per saber ràpidament de qui es tractava. N’hi havia de tots els gustos: alguns motius feien avergonyir els qui els portaven; d’altres fins i tot s’enfadaven quan els anomenaven, però això era un error perquè amb la mentalitat d’aquell temps, com més t’enfadaves, més gaudien anomenant-te així.

A la nostra família érem de Cal Magarola, perquè els nostres avantpassats estigueren a la masia d’aquest nom, a prop de Sant Medir a Collserola. Però les famílies s’anaven allargant, i la nostra va ser anomenada del “barber Magarola”, perquè el meu avi era barber. Jo no em vaig enfadar mai perquè em cridessin per aquest nom, al contrari, quan em preguntaven de petit d’on era, de seguida ja els deia el motiu.

Quan arribava algun foraster al poble, als principis del tren, preguntava a algú on era la família de tal cognom. Gairebé ningú no sabia donar-li’n raó si aquest no anava acompanyat pel motiu. Això no passava solament ací, sinó a tots els nuclis de població dels nostres entorns que, com més petits eren, més arrelat era el costum.