El 6 d'octubre

Era molt petit i recordo que a mig matí se sentiren uns trets d’arma de foc a la plaça de l’Ajuntament, amb moviment de persones que corrien pel carrer de casa. El pare estava al llit malalt de grip i la mare no ens deixava sortir al carrer. Cada cop se sentien els trets més a prop i amb més intensitat. Decidírem que tots ens traslladéssim a l’habitació del darrere, ja que els trets provenien del davant. El pare, tapat amb una manta, el meu germanet petit, que només tenia un any, i tots féiem una pinya dintre aquella cambra. Jo no entenia què passava ni el per què. Vaig escapolir-me cap al balcó de davant i hi vaig veure uns guàrdies amb el fusell a la mà que s’amagaven pels portals.

Dalt de la casa de cal Llahí, a les golfes, se sentia el fogueig d’unes armes dirigides cap a l’Ajuntament, doncs aquesta casa era la més alta del carrer, siguent un bon punt d’observació pels que disparaven. El fogueig durà fins a mitja tarda. Els fusells quedaren muts. La gent sortia al carrer fent rotllanes i comentaris que jo no entenia. A casa, fins passada una bona estona, no ens deixaren sortir al carrer. Aleshores vàrem anar a la plaça que ja estava plena de gent, veient l’Ajuntament ple d’impactes de bales, principalment a la part de dalt, on hi havia un forat per posar-hi un rellotge. A les cases veïnes també n’hi havien, principalment les que tocaven a l’Ajuntament. A la part del darrera, la façana de l’edifici semblava que tingués la verola. Els grans deien que els trets provenien de l’Institut de Cultura Infantil, era a l’altre costat del torrent de Can Mora. Des d’allà, els guàrdies dominaven més l’edifici de l’Ajuntament.

Fins passats alguns anys no vaig entendre el com i el per què de tot aquell rebombori, transcorregut en un dia de primers d’octubre.