Can Quitèria obre portes com a Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani

La masia de Can Quitèria ha obert portes aquest diumenge, 17 de març, convertida en el Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil Contemporani. Un espai que vol fer valdre la importància de l'art tèxtil a Sant Cugat del Vallès i la figura de Josep Grau-Garriga, l'artista santcugatenc més internacional.

L'art tèxtil contemporani té les seves arrels a la Casa Aymat de Sant Cugat, amb l'Escola Catalana del Tapís, i ara Can Quitèria recull el testimoni per projectar aquest art en el qual la ciutat hi ha tingut un paper fonamental. L'espai acull obres de Grau-Garriga i la voluntat és també donar veu a artistes d'art tèxtil perquè hi exposin els seus treballs.

A banda de les obres de Grau-Garriga, el centre d'art tèxtil ha obert portes amb l'exposició Cent anys de tapís a Sant Cugat, que recull una setantena d’obres d’art tèxtil que expliquen la història del tapís des dels inicis del segle XX i fins a principis de segle XXI.

El centre obrirà de dimarts a divendres de 17 h a 21 h, dissabtes de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h, i diumenges de 10 h a 14 h. A més, estarà disponible per visites escolars i s'organitzaran tallers i activitats. Les exposicions s'aniran renovant.

"És un magnífic recurs perquè el coneixement de l'art tèxtil arribi a tothom"

"Molta felicitat. És un projecte que vam començar a gestar fa uns quants anys i teníem moltes ganes que sortís a la llum", ha celebrat la filla de Grau-Garriga, Esther Grau-Garriga, en l'obertura de l'espai. Per ella, es tracta "d'una oportunitat per ensenyar que és l'art tèxtil contemporani" i considera que ha de ser "un espai per ensenyar artistes del tèxtil contemporani d'aquí i de fora".

"És un magnífic recurs perquè el coneixement de l'art tèxtil arribi a tothom, per conèixer la figura de Grau-Garriga i el que representa l'art tèxtil a Sant Cugat i al món", ha emfatitzat la filla de l'artista, que ha recordat els inicis del moviment: "Grau-Garriga va ser el director artístic de la Casa Aymat, quan va començar l'Escola Catalana del Tapís, i aquí van néixer artistes que van tenir una rellevància internacional. L'art tèxtil va sortir al món i es va anar expandint".

"El més important és que es coneguin les obres i molts altres artistes puguin exhibir-se i hi hagi un autèntic reconeixement del tèxtil contemporani", ha resumit Esther Grau-Garriga.

Un espai únic

"El cas de Sant Cugat és únic, amb una tradició del tapís i les catifes que no es troba en més ciutats de l'Estat", ha ressaltat la comissaria de la mostra, Pilar Parcerisas, que ha celebrat que "Sant Cugat hagi entès" aquest "fet singular" i hagi apostat per l'obertura d'un centre d'art tèxtil. 

L'alcaldessa de Sant Cugat, Carmela Fortuny, ha destacat que es tracta d'un espai amb "projecció nacional i internacional" i que vol visualitzar el "talent d'artistes internacionals i locals com Grau-Garriga". A més, ha explicat que el centre, a banda de les exposicions temporals, també organitzarà activitats educatives per donar a conèixer entre els infants l'art tèxtil.

La comissaria de l'exposició ha volgut explicar per què Sant Cugat va esdevenir la capital de l'art tèxtil contemporani i per on van passar molts artistes internacionals. Un fet que es remunta quan el 1920, Tomàs Aymat hi va obrir la primera indústria de catifes nuades a mà i de tapissos d'alt i baix lliç de l'Estat. "Sant Cugat és un poble que ha fet una evolució molt ràpida des del seu passat agrícola i molts artistes recorden aquest passat, que està ple de material tèxtil que van traslladar al món artístic", ha afegit.

Casa amb història

L'obertura del Centre Grau-Garriga d'Art Tèxtil ha suposat també la recuperació de la masia de Can Quitèria, una casa història de Sant Cugat que es va aixecar el 1879 i que representa el passat agrícola de la ciutat. Així, els santcugatencs també poden descobrir aquest passat de Sant Cugat.

Les obres de remodelació han conservat molts dels elements clàssics de la masia i que es poden anar veient durant la visita. La llar de foc a la cuina, les pintures murals d'Oleguer Junyent, el celler, l'escala, la terrassa porjada i rajola de la construcciól 1879 o el paviment oramental són alguns d'aquests elements.