2017: Necessàriament un bon any

Avui faré cas als nostres benvolguts editors i intentaré parlar d'esports, almenys un cop a l'any... (sembla que com a president de la Unió Ciclista i president provisional de la Coordinadora em correspon).

Els que s'han pres la molèstia en conèixer-me una miqueta ja saben que per a mi l'esport representa quelcom semblant a una illa, un punt i a part o una excepció, si ho voleu entendre d'aquesta manera, en les relacions humanes. Un espai on el trencament dels comportaments desgraciadament habituals en la resta d'activitats humanes, és la norma i el que val sobretot és la pràctica de la concòrdia, la solidaritat, la comprensió als altres envers l'acceptació de les mancances pròpies.

El món de l'esport i més en el nostre àmbit local, ha de ser per a tots/es, almenys, l'excepció de les regles que ens envolten i fan que el món sigui com és...

Basant-me en aquesta premissa fonamental per a mi, en el meu imaginari personal l'esport, el món de l'esport és, o hauria de ser, la imatge del que volem que siguin les nostres vides. Com deia, pau, enteniment, comprensió, escoltar al contrari i fins i tot donar-li la raó encara que pensem no la tingui però donar-li com a pràctica d'entrenament en la il·lusió de veure el món que tots volem que sigui i no és i que molt probablement no arribarem a veure-ho en l'actual experiència de vida.

Ull, m'està sortint un sermó quasi en competència al de la Missa del Gall.

Dit això i mirant a l'any que ens ve al damunt, crec que tots els actors de la vida esportiva santcugatenca hauríem de reflexionar en aquests paràmetres i conduir-nos cap a altres estratègies que facin de la pràctica esportiva dels nostres ciutadans, joves i menys joves, un referent de conducta social i exemple d'un nivell humà que s'apropi el més possible a l'homo sapiens que diuen va existir fa uns anys i que encara no se sap com va desaparèixer.

La Coordinadora, els Clubs que la conformen, entre ells el que també tinc l'honor de representar, farem un esforç per conduir aquest missatge-sentiment cap a unes cotes que facin dels nostres conciutadans esportistes, persones amb salut, bona forma física i esperit fos en el nostre sentiment col·lectiu. Factor aquest que no pot ser d'altra manera si volem ser el que diem que som.
Recordeu, solidaritat, comprensió, generositat en els mals entesos i sentit de fusió en el col·lectiu.

Sols així serem tots una miqueta més grans, potser no tan campions però molt més grans. Que és del que es tracta.
La Coordinadora d'Entitats Esportives sense Ànim de Lucre de Sant Cugat treballarem en aquest sentit. Volem enfortir l'illa excepcional que us parlava més amunt.

Salut, bon any, cura amb la carn d'olla i la sopa de galets..., que si el Colesterol passa de 200, fotem riques a les farmacèutiques i pobres les nostres butxaques...

Felicitat per a tots/es.