'A cor obert'
Es presenta així:
“Pertanyo a una generació que sovint s’ha sentit abandonada de Déu i traïda per la humanitat. Malgrat tot, crec que no ens podem separar ni de l’un ni de l’altra. Per això crec en l’home a desgrat dels homes. Crec en el llenguatge encara que hagi estat maltractat, deformat i pervertit pels enemics de la humanitat. I segueixo aferrat a les paraules, perquè ens correspon a nosaltres transformar-les en instruments de comprensió més que de menyspreu. Hem d’elegir si volem servir-nos d’elles per maleir o guarir, per ferir o consolar. La malaltia em pot empetitir, però no em pot aniquilar. El cos no és etern, però la idea de l’ànima ho és. El cervell serà enterrat, però la memòria li sobreviurà. Vet aquí el miracle: una història sobre la desesperança es converteix en una història contra la desesperança”.