Adolf, 25 anys de mirades diverses
L’artista valldoreixenc Adolf celebra els seus primers 25 anys de carrera artística amb una magna, diversa i extensa exposició tant amb tècniques i trajectòria, com en espais
Ara fa un any, podia contemplar unes de les seves primeres obres, de l’etapa d’un artista en formació. Em va fer molta il·lusió veure aquelles pintures parietals a la capella del fort del Desnarigado, a Ceuta, ciutat on va haver de fer el servei militar obligatori, avui dia per sort ja abolit.
Ara un any després podem contemplar a la Casa de la Vila de Valldoreix una magnífica selecció de retrats i l’obra d’un artista que ha crescut molt al llarg de 25 anys. De tot el conjunt destaca el grup de tres retrats, un d’ells un autoretrat, on l’artista ha volgut estar acompanyat de dos dels seus éssers més estimats. El pare Adolf Priante, activista cultural i social de Valldoreix durant tants i tants anys i la seva musa i companya de la major part d’aquest 25 anys de carrera artística, l’Anna. Com a genealogista em manca un retrat: el de la filla Ariadna, però el conjunt de retrats amb el que l’Adolf ha obsequiat la seva filla per cada aniversari formen part de l’exposició a Pou d’Art. Els retrats de l’Ariadna formen una prolongació de la seva etapa d’art seqüencial. Són 12 retrats independents, fets en diferents tècniques, al llarg de 10 anys i que testimonien l’evolució i el pas del temps de l’Ariadna.
Dels retrats presentats a la Casa de la Vila destaca el conjunt de personatges santcugatencs com Paco Minuesa, Victoria Camps, Pere Formiguera, Pep Blanes o Grau Garriga, entre els que s’ha colat o, potser no, el gran Picasso. Potser, com va fer el mestre Joan Tortosa fa uns dies redescobrint al pintor rus Kalliknik Gousseff, Adolf ens ha posat en la pista d’una etapa valldoreixenca o santcugatenca de Picasso, us imagineu que fos així?
Els avis d’Adolf freqüentaven casa de Gousseff al carrer Joan Borràs. Aquest rus blanc va voler pintar la seva àvia en banyador, cosa que no aconseguí per la negativa rotunda del seu avi. Qui podia pensar en aquell moment, que anys més tard el net de l’avi Priante fonamentaria una bona part de la seva obra en retrats de dones nues, retrats que també es poden veure a Pou d’Art?
De la seva carrera com artista sempre m’ha cridat l’atenció i he admirat la seva vessant d’artista – marxant, promocionant l’obra en el taller, per Internet, en qualsevol trobada d’entitats, a Firart, a qualsevol lloc físic o virtual. No ho havia pensat mai però, cada dia em desperto i em vaig a dormir mirant una pintura d’Adolf, i cada cop que entro o surto de casa, contemplo els seus gravats de l’ermita de la Salut i de Can Montmany.
La seva obra, la seva manera de veure el món i d’immortalitzar-lo forma part del meu dia a dia, segurament com en molts altres casos de la legió d’admiradors i seguidors que ha generat al llarg d’aquests 25 anys. La seva obra és una mirada seqüencial, detallista, hiperrealista, realista, de dibuixant, de gravador, d’exlibrista, de retratista, d’humorista, una mirada diferent, una mirada d’Adolf.
Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
Més informació