Can Cadena de Valldoreix

A la plaça de can Cadena de Valldoreix, trobem la masia del mateix nom. És un edifici de masia tradicional, de planta quadrangular i amb coberta a dos aiguavessos

La façana principal, orientada al migdia, està elevada sobre la cota de carrer i té una porta adovellada de punt rodó.  Destaquen també les finestres adintellades de pedra de Campanyà. A la cara nord de l’edifici destaca una galeria porxada d’estil neoclàssic al primer pis.

La Masia estava situada al costat del camí reial que anava de Gràcia a Sant Cugat. Just davant la masia sortia una bifurcació d’aquest camí que anava fins a Rubí. Sembla documentada la seva existència des de la baixa edat mitjana amb el nom de mas Adam. Ja a mitjan segle XVI, s’anomenava Can Serra. El primer propietari del que tenim notícia és Bernat Serra. La família Serra establí importants lligams familiars amb els Franquesa de Sant Cugat al llarg de tot el segle XVII. A partir de l’any 1726 la casa pren el nom de Cadena.

El primer Cadena que ens apareix a la documentació de finals del segle XVII és Magí Cadena i Serra fill d’Eulàlia Serra. El personatge més important de la família Cadena va ser Josep Cadena, capità de fusellers, que va viure en els decennis centrals del segle XVIII. Al llarg dels segles XVIII-XIX la masia tributava a la parròquia de Valldoreix el carnalatge, consistent en un anyell anual. El principal conreu d’aquesta masia era la vinya. El seu celler comptava amb 25 tonells per al vi a principis del segle XVIII.

Del darrer propietari de la família cadena del que tenim constància documental és Jacint Feliu i Cadena, que visqué a principis del segle XIX i que havia heretat el mas de la seva mare Agnès Cadena, filla del citat Josep Cadena. Tot i que canvià el cognom familiar, el mas continuà anomenant-se Cadena.

La proximitat d’aquest mas amb la parròquia originà diferents plets per disputes de terres al llarg dels segles. L’any 1913 va ser adquirida por Fuerza y Riegos del Ebro, la companyia elèctrica que portà aquest mateix any l’alta tensió des del pantà de Camarasa. La masia funcionà com a dipòsit d’obres i escola de formació dels treballadors de FECSA. Aquesta companyia elèctrica restaurà l’edifi, conservant l’excepcional xemeneia tant externament com interna.

L’any 1996 l’Associació Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya adquirí l’edifici per tal d’instal·lar la seva seu general. Des d’aquesta data l’edifici ha estat restaurat en diverses ocasions.

Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
 
Més informació
 
Comentaris

Destaquem