Directors de teatre
No és que hagi fet teatre tota la vida; però, ja fa uns quants anys que hi formo part. I al llarg de tot aquest temps n’he conegut uns quants de directors
La veritat és que, a vegades, m’he trobat perdut sense saber què volen de mi. És com si el mirall davant on et poses a actuar estès entelat. Potser estic viciat dels anys que m’ha dirigit la Trini, la directora d’Espiral. La Trini treballa els matisos en la veu. Ja, des del primer assaig, et comença a corregir. Després, tens una trobada a soles amb ella i treballeu pujades i baixades, pauses, èmfasis... Apuntes al text tot el que et diu i la gravadora enregistrant entonacions. De primer et sents una mica ofegat. “Cóm podré recordar tot això quan estigui dalt l’escenari?”. Després comences a incorporar canvis gairebé sense adonar-te. I notes que vas fent teu el personatge.
La Trini té una rara qualitat de recuperar casos perduts. En ocasions he vist actors novells dolents com un sac de patates i he pensat “On no hi ha, no raja”. Doncs, no senyor; al cap d’un temps els he notat la millora. I és que ella és una directora didàctica. I això, no tots els directors ho porten. És veritat que de tots aprens; però, de vegades, és més mèrit teu o dels companys que actuen amb tu i altres, com el cas que us plantejava, és mèrit del capatàs.
Més informació