Voluntaris, in-voluntaris i contra-voluntaris

Aquell dia va fer bo i convidava a la gent a sortir. Durant les hores de muntar i desmuntar i d’estar-se allà saludant la gent que s’acostava, vaig poder observar aquests tres tipus de ciutadans que us poso al títol.

Voluntaris, gent trempada, entregada a la feina, que feia esforços perquè s’aguantés la paradeta i no se l’endugués el vent. In-voluntaris, et venien a saludar amb un posat mig d’admiració, mig de disculpa. És com si et diguessin “Què bé el que fas! Ja m’agradaria a mi poder fer-ho, però...” Contra-voluntaris, passaven passejant el gosset, o el cotxet, o les criatures i et feien una mirada mig de commiseració, mig d’haver descobert una bestiola rara. I és que, a la Festa de Tardor, no sempre plou al gust de tots.

Arribats aquí em faig la pregunta que ens fem molts: Sant Cugat és una ciutat de voluntaris? Doncs bé, des del prisma personal, del que es troba dins i per tant absolutament subjectiu, dic: “no ens estaria malament uns quants voluntaris més a cada associació”. La meva percepció és que som pocs per a tanta gresca. I després passes pels carrers i terrasses de la vila i veus un grapat d’ociosos amb cara d’avorrits i amb ganes d’emocions fortes. A l’Oficina del Voluntariat hi ha una extensa oferta per a fer “voluntaring”, “iaing”, “malalting” i tota una gamma d’esports d’aventura que tenen tres denominadors comuns: no us costa ni un duro, us dóna emocions fortes i podeu fer feliç a algun altre. A la Casa de Cultura us poden informar de les diferents ofertes. Hi ha per a totes les capacitats.

I no és el mateix ser voluntari que solidari. Potser algun dia hauríem de parlar-ne.