Diferències entre l'actor aficionat i l'amateur

Un actor de teatre aficionat és una persona que el diverteix fer teatre, s’ho passa bé, troba amics amb els que comparteix l’afició. És el més semblant a un “Hobby”, un passatemps. Per tant, s’ho passa millor amb el teatre d’entreteniment. Que el públic passi una bona estona i, si és possible, que rigui molt. Si la seva interpretació surt fluixa perquè no ha treballat prou el paper, no l’angoixa gaire, ja sortirà millor en una altra ocasió.

A l’actor amateur se li nota una exigència i un compromís amb la interpretació. No hi ha prou que surti bé, el proper cop ha de ser millor. Ha d’intentar fer seu el personatge, creure-s’ho, defensar-ho. Arribar a fruir amb la interpretació. Això s’aconsegueix quan has après bé el text, quan has entès el missatge de l’autor, quan has copsat la intenció del director i quan arribes a entendre i assumir el personatge que interpretes. Per tant, al meu entendre, és un problema d’actitud. També d’aptitud, és clar; però si no hi ha exigència, ja en pots tenir-la, que no farem res.

L’actor amateur és el que s’assembla més al professional. Només que, en aquest, s’hi barreja la qüestió crematística i això implica molt les coses. En les companyies que no fan teatre crematístic hi ha gent amb l’actitud d’aficionat i d’amateur. Jo diria que és -o hauria de ser- evolutiu: comences com aficionat, perquè t’agrada i arribes a amateur perquè t’exigeixes. El problema esdevé quan un actor no evoluciona i no intenta arribar a l’estatus d’amateur. És llavors quan crea maldecaps als seus companys, al director i a la companyia.