Verònica Bronstein Smud és fundadora i directora de l'Institut de la infància de Barcelona.

Opinió

Els reptes de la imaginació, la creació i l'ètica per créixer

Dia a dia creix la dificultat de somniar amb el futur i vivim en la incapacitat col·lectiva per fer els somnis realitat. Així i tot, molt del que ocorria fins ahir era tan tòxic que ens estàvem ofegant. El “crèdit fàcil” va generar falta del control de qualitat i debilitament moral.

Les crisis creen oportunitats si regenerem la situació amb ètica, qualitat i compromís social.
 L’Institut de la Infància va néixer del desig de fundar una plataforma dels agents socials que atenen els infants, unint àmbit públic i privat, i va créixer en un ambient desfavorable: ser una entitat avantguardista, transversals i no seguir el model associatiu clàssic va ser un handicap i a més vam avançar sense subvencions durant anys. Les dificultats ens van enfortir.

El secret? 

1- Sumar. Creant una comunitat de famílies, empreses, professionals, escoles, institucions.
2- Formant un equip motivat i de gran capacitat.
3- Podem fer-ho millor?, la pregunta constant. La resposta: donar sempre un plus més de l' esperat.

4-No deixar mai de fer allò en el que crèiem, encara que no hi hagués diners per fer-ho
5-. El lema “Si es tanca una porta, hem d'obrir tres finestres”. Si creiem que val la pena hem de ser capaços d'aconseguir-ho.


I ara?Transformar. Què és un nen, què necessita, com podem els adults ajudar-los?, van ser les preguntes. Però igual que els nens, els adults que ho eduquen necessiten un suport social. Així vam crear a Sant Cugat el “laboratori social”: Una ciutat on convertir somnis en accions. En èpoques com l'actual, això solament és possible si treballem amb polítics i tècnics valents i arriscats i ho estem aconseguint!
 Llibres & música a la fresca és un exemple: una activitat que transmet valors amb un model vivencial d'oci que compromet els pares en l'educació social. I quan tot funciona, plovia en els jardins, tripliquem les expectatives d'assistència i la sala prevista de la Casa de Cultura es va quedar petita.

Va sorgir un nou desafiament: tancar portes quan tens famílies a l'entrada i centenars de metres buits al teu costat? O generar respostes creatives. Vam prendre la decisió junts, entitat i Administració, de crear la zona de nadons a la sala del costat ,convertint per un moment un espai artístic sense visitants en un centre de vinculació ple de pares i fills que van acabar veient una exposició a la qual no haurien entrat. Transversalitat i imaginació, claus per construir. Flexibilitzar ments, treballar en equip, escoltar necessitats, somiar i tenir capacitat de realitzar per transformar els problemes en projectes per créixer.