Dolors Vilarasau, directora de teatre

Opinió

Ferrater viu!

Divendres passat, dia de la patrona de Catalunya, s’acomplien quaranta anys de la mort a Sant Cugat del poeta reusenc Gabriel Ferrater

Com que ens agraden els números rodons, les celebracions, que es fan a l’entorn del decés del poeta, van estar investides d’una emotivitat especial. Al tradicional homenatge d’un grup d’amics a la senzilla tomba que guarda les seves despulles (nínxol 106 del pavelló S), que cal dir que tot l’any està adornada amb flors, s’hi van sumar la proclamació, un any més, del Premi de Poesia Sant Cugat a la memòria de Ferrater i el Premi per a estudiants de Secundària.

La Canals Galeria d'Art es va afegir a la celebració amb una marató de textos ferraterians conduïda esplèndidament per l’actriu Gisela Figueres. En un queixal que fa la vorera davant la galeria, al mig del carrer, la veu de Ferrater, transportada per una seixantena de lectors, en va semblar terriblement actual. Els seus versos com acabats d’escriure. La seva poesia, tan presents i tan viva, com només ho poden ser els clàssics.

Lluny de tota la mitologia romàntica que s’ha creat a l’entorn del poeta: suïcidi, alcoholisme, mort relativament jove als cinquanta anys,...la contundència i la vàlua de la seva veu poètica s’expliquen per si mateixos. En el fons em ressonava la personalitat de la veu pròpia (amb la dificultat de pronunciar les erres), però enormement expressiva, recitant “la cançó del gosar poder” del Price (1970) i la imatge d’aquell home atractiu, amb tipus de jugador de bàsquet americà, que passava per davant de les monges de la Rambla de Ribatallada, per admiració de totes les adolescents que estudiàvem al convent.

Ferrater viu!!!