Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Alguns dels seus textos han estat escrits explícitament per l’escena, com el cas de l’exitosa Èric i l’exèrcit del Fénix i d’altres han estat adaptacions de la seva narrativa. Jo mateixa he tingut l’experiència d’adaptar alguns dels seus contes (Tres contes amb final inesperat per a les Lectures a la fresca 2005) i les Set dones i un home sol, autèntics monòlegs teatrals per a set actrius (Lectures a la fresca 2009).
El propi Víctor ha readaptat el teatre la seva última novel·la Cor de Brau, un divertit sainet sobre el tema de les curses de braus, amb un triangle torero- ramader català- emancipada dona del ramader, amb periodista escocès inclòs com a observador internacional. Una obra on els únics entenimentats semblen els pobres braus parlants. Una adaptació que ha fet amb el desig que algun productor o companyia pugui representar aquesta obra en els escenaris de Catalunya (no ho diu obertament, però quan se li pregunta somriu i somnia obertament amb el Teatre-Auditori).
Les Trifulkes de la Katalana tribu que ens ocupen és una obra escrita originàriament per a l’escena per encàrrec del Museu d’Història de Catalunya on es va representar el gener del 2009. Des de llavors ha recorregut diverses poblacions de Catalunya, entre elles Sant Cugat (Plaça de l’Om). Els que encara no l’heu vista ara teniu una ocasió immillorable de veure-la al temple teatral per excel·lència, el Nacional, del 23 de febrer al 18 de març.
Un espectacle molt ben confegit per la Cia Zitzània Teatre de la mà de l’experimentat director Pere Planella i ple de cançons musicades per Toni Xuclà, cantades per un repartiment exclusivament femení format per vuit joveníssimes actrius i música en directe. El que en podríem dir un musical “a la catalana”.
Es tracta d’un text eminentment pedagògic i divulgatiu que mitjançant la ironia, la paròdia, l’humor i la crítica pretén una aproximació a la nostra Història. Tot comença amb quan la Nguéa, una catalana d’origen Àfrica, haurà de fer mans i mànigues per a compaginar durant el cap de setmana el fet d’estudiar per l’examen d’Història de Catalunya i la visita de la seva àvia que arriba de Guinea…
Una obra pensada per un públic familiar i juvenil i també per a tots els públics. Una Història, la nostra, que no té res de particular amb les seves batalletes, intrigues d’ambició i poder, elements llegendaris… com totes les Històries de tots els països del món, sinó fos pel fet singular que ningú, fins fa poc, s’ha molestat en divulgar-la.
Per tant no es tallin gens ni mica si hi han d’anar sols. Jo pertanyo a una generació on ningú em va explicar la Història del meu país, si de cas la Història del país veí. La resta l’he hagut de fer pel meu compte. Ah, i no és perdin l’escena de la nit de noces entre Isabel de Castilla i Ferran d’Aragó on mitjançant la paròdia el Víctor descarrega una bona dosi de mala bava.
Ara que l’obra ja haurà passat la prova del cotó de l’estrena al Nacional, seria una bona ocasió per recuperar-la amb tots els honors a l’escenari santcugatenc del Teatre-Auditori. Molta sort, Víctor, en aquesta singladura al Nacional! Allà estarem.
El propi Víctor ha readaptat el teatre la seva última novel·la Cor de Brau, un divertit sainet sobre el tema de les curses de braus, amb un triangle torero- ramader català- emancipada dona del ramader, amb periodista escocès inclòs com a observador internacional. Una obra on els únics entenimentats semblen els pobres braus parlants. Una adaptació que ha fet amb el desig que algun productor o companyia pugui representar aquesta obra en els escenaris de Catalunya (no ho diu obertament, però quan se li pregunta somriu i somnia obertament amb el Teatre-Auditori).
Les Trifulkes de la Katalana tribu que ens ocupen és una obra escrita originàriament per a l’escena per encàrrec del Museu d’Història de Catalunya on es va representar el gener del 2009. Des de llavors ha recorregut diverses poblacions de Catalunya, entre elles Sant Cugat (Plaça de l’Om). Els que encara no l’heu vista ara teniu una ocasió immillorable de veure-la al temple teatral per excel·lència, el Nacional, del 23 de febrer al 18 de març.
Un espectacle molt ben confegit per la Cia Zitzània Teatre de la mà de l’experimentat director Pere Planella i ple de cançons musicades per Toni Xuclà, cantades per un repartiment exclusivament femení format per vuit joveníssimes actrius i música en directe. El que en podríem dir un musical “a la catalana”.
Es tracta d’un text eminentment pedagògic i divulgatiu que mitjançant la ironia, la paròdia, l’humor i la crítica pretén una aproximació a la nostra Història. Tot comença amb quan la Nguéa, una catalana d’origen Àfrica, haurà de fer mans i mànigues per a compaginar durant el cap de setmana el fet d’estudiar per l’examen d’Història de Catalunya i la visita de la seva àvia que arriba de Guinea…
Una obra pensada per un públic familiar i juvenil i també per a tots els públics. Una Història, la nostra, que no té res de particular amb les seves batalletes, intrigues d’ambició i poder, elements llegendaris… com totes les Històries de tots els països del món, sinó fos pel fet singular que ningú, fins fa poc, s’ha molestat en divulgar-la.
Per tant no es tallin gens ni mica si hi han d’anar sols. Jo pertanyo a una generació on ningú em va explicar la Història del meu país, si de cas la Història del país veí. La resta l’he hagut de fer pel meu compte. Ah, i no és perdin l’escena de la nit de noces entre Isabel de Castilla i Ferran d’Aragó on mitjançant la paròdia el Víctor descarrega una bona dosi de mala bava.
Ara que l’obra ja haurà passat la prova del cotó de l’estrena al Nacional, seria una bona ocasió per recuperar-la amb tots els honors a l’escenari santcugatenc del Teatre-Auditori. Molta sort, Víctor, en aquesta singladura al Nacional! Allà estarem.
