M’agrada aquest Sant Cugat a mig gas que impliquen les vacances de Pasqua. De cop deixa de sonar el telèfon, persianes a mig pujar, i ja saps que la resposta de qualsevol encàrrec que puguis fer és que ja serà per després de Setmana Santa. El poble es va buidant d’estressats que fa un munt de dies que treballen doble i acceleradament per poder descansar per Setmana Santa, i com si entréssim en un túnel del temps tot agafa l’aire i les dimensions del poble que fa anys va deixar de ser i que alguns encara recordem de la nostra infantessa i joventut.
L'Auditori sense programació, les entitats tanquen per vacances una setmaneta, els cinemes en espera de la renovació de cartellera del Dissabte de Glòria. A la tele en faran alguna de romans, potser per enèsima vegada el “Quo Vadis?” o pel més progres “L’evangeli segons Sant Mateu”. Pel·lícules arxiconegudes que em remetran, una vegada més, a la meva infantessa de monges franciscanes i que permeten tantes becaines com vulguis sense por de perdre’t l’argument... Potser ens despertarem a ritme d’alguns dels “pasos” de la Setmana Santa andalusa, o de la processó laica de l’Hospitalet... I després podem fer una passejada pel Carrer Santa Maria sense perill que t’atropelli un cotxet o pels més agosarats una caminada fins a Can Borrell...
I així fins el dilluns de Pasqua que ens despertaran els cants de les Caramelles de la centenària Lira i començaran a arribar els que s’han van anar estressats pel treball i que tornen estressats per la carretera o amb el jet lag del viatge furtat al temps (si la vaga d’aeroports els permet aquesta puntualitat). I tots a complir amb el ritual de la mona que tornarà a omplir les pastisseries de gent amb nens que ens recordarà que Sant Cugat és una de les ciutats amb més criatures del país (si no la que més!!!). I tots feliços com unes pasqües!!!.
Prou que ens faran la Pasqua l’endemà quan comencin a sonar els telèfons i una veu ens recordi que allò que ens havien encarregat no era per avui, sinó per abans d’ahir!!! I de cop despertarem d’aquest somni de poble a mig gas per acostar-nos a la realitat d’una ciutat capdavantera amb carrers intel·ligents, funcionaris diligents i executius emprenedors que ens recorden que el temps és or i per tant no es una cosa per perdre!!!
L'Auditori sense programació, les entitats tanquen per vacances una setmaneta, els cinemes en espera de la renovació de cartellera del Dissabte de Glòria. A la tele en faran alguna de romans, potser per enèsima vegada el “Quo Vadis?” o pel més progres “L’evangeli segons Sant Mateu”. Pel·lícules arxiconegudes que em remetran, una vegada més, a la meva infantessa de monges franciscanes i que permeten tantes becaines com vulguis sense por de perdre’t l’argument... Potser ens despertarem a ritme d’alguns dels “pasos” de la Setmana Santa andalusa, o de la processó laica de l’Hospitalet... I després podem fer una passejada pel Carrer Santa Maria sense perill que t’atropelli un cotxet o pels més agosarats una caminada fins a Can Borrell...
I així fins el dilluns de Pasqua que ens despertaran els cants de les Caramelles de la centenària Lira i començaran a arribar els que s’han van anar estressats pel treball i que tornen estressats per la carretera o amb el jet lag del viatge furtat al temps (si la vaga d’aeroports els permet aquesta puntualitat). I tots a complir amb el ritual de la mona que tornarà a omplir les pastisseries de gent amb nens que ens recordarà que Sant Cugat és una de les ciutats amb més criatures del país (si no la que més!!!). I tots feliços com unes pasqües!!!.
Prou que ens faran la Pasqua l’endemà quan comencin a sonar els telèfons i una veu ens recordi que allò que ens havien encarregat no era per avui, sinó per abans d’ahir!!! I de cop despertarem d’aquest somni de poble a mig gas per acostar-nos a la realitat d’una ciutat capdavantera amb carrers intel·ligents, funcionaris diligents i executius emprenedors que ens recorden que el temps és or i per tant no es una cosa per perdre!!!
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok