Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Aquestes tertúlies no pretenen altra cosa que emular les antigues tertúlies de cafè: “la vella tertúlia, relíquia d’aquell temps en què el món era lent i una mirada valia més que un tuit, ens restitueix com a humans. Humans de la vella escola”, en paraules del propi Juliana.
La corrua d’esdeveniments que s’han precipitat en les últimes hores ens ho ha posat fàcil i interessant i, en aquesta primera tertúlia dedicada al “moment espanyol”, el tertúlià va parlar de la nacionalització dels hidrocarburs (YPF-Repsol), del perill d'intervenció d’algunes comunitats autònomes a càrrec de l’Estat i del perill d’intervenció de l’Estat espanyol a càrrec del Directori europeu (La política està pervertint el llenguatge, i paraules tan boniques i amb un deix positiu com “intervenció” o “mercat” s’estan convertint en el papus de la nostra vida col·lectiva!).
També va parlar de Bankia, i de l’Europa del Sud, i de caceres reals i de balances fiscals…. Potser sí que tot va ser un parlar per parlar i una manera de perdre el temps. Però pel que sembla la majoria de gent preferim aquesta manera de distreure’ns a la de matar elefants, que la veritat és miri per on es miri és una cosa ben absurda! (No sembla que per això de la caça major es necessiti gaire punteria, i si a més a més et posen la víctima a tir, previ pagament d’uns quants milers de dòlars a càrrec de l’erari públic, no sembla que s’hagi de ser gaire destre ni gaire llumenera per encertar el tret!!!).
Amb el Juliana, aquest home que ja fa vint-i-sis anys que té casa a Sant Cugat ens ho varem passar pipa. I és que el Juliana pot parlar de tot l’humà i el diví, menys de periodisme (així ho va confessar a la tertúlia, “això ho deixo pels més joves”, va dir”). I és que el seu periodisme està molt lluny del periodisme de fast-food a l’ús. És un periodista que parteix d’un coneixement de fonts de primera mà extraordinari, que practica un periodisme de base literària (els recomano el llibre acabat de cuinar Modesta Espanya encapçalat en cada capítol amb un fragment del Quixot), i és un opinador il·lustrat i impenitent.
Les pròximes tertúlies també prometent tenir-nos distrets, informats i exercitats en la parla: l’Empar Moliner ens vol parlar de coses que li han sacsejat l’ànima; coses tan importants com els llibres, els discs, menjars i vins . La Victòria Camps ens interrogarà sobre la possibilitat o impossibilitat en un món globalitzat d’una “ètica global”. L’Emili Teixidor ens alliçonarà sobre un altre plaer, el de la lectura, i ens donarà receptes de com fruir-ne més i millor. I per ùltim, en Xavier Escura ens traslladarà per un túnel del temps (s. X-XI) a la Catalunya-Occitania dels càtars per parlar-nos de dones que van gaudir d’un gran poder i influència a l’època.
Mentre els altres van descarregant munició i perdent raons, nosaltres armats amb les paraules i amb el llenguatge, que és allò que ens fa pròpiament humans, seguirem parlant. Parlar per parlar, si volen, potser sí... Bla, bla, bla…
La corrua d’esdeveniments que s’han precipitat en les últimes hores ens ho ha posat fàcil i interessant i, en aquesta primera tertúlia dedicada al “moment espanyol”, el tertúlià va parlar de la nacionalització dels hidrocarburs (YPF-Repsol), del perill d'intervenció d’algunes comunitats autònomes a càrrec de l’Estat i del perill d’intervenció de l’Estat espanyol a càrrec del Directori europeu (La política està pervertint el llenguatge, i paraules tan boniques i amb un deix positiu com “intervenció” o “mercat” s’estan convertint en el papus de la nostra vida col·lectiva!).
També va parlar de Bankia, i de l’Europa del Sud, i de caceres reals i de balances fiscals…. Potser sí que tot va ser un parlar per parlar i una manera de perdre el temps. Però pel que sembla la majoria de gent preferim aquesta manera de distreure’ns a la de matar elefants, que la veritat és miri per on es miri és una cosa ben absurda! (No sembla que per això de la caça major es necessiti gaire punteria, i si a més a més et posen la víctima a tir, previ pagament d’uns quants milers de dòlars a càrrec de l’erari públic, no sembla que s’hagi de ser gaire destre ni gaire llumenera per encertar el tret!!!).
Amb el Juliana, aquest home que ja fa vint-i-sis anys que té casa a Sant Cugat ens ho varem passar pipa. I és que el Juliana pot parlar de tot l’humà i el diví, menys de periodisme (així ho va confessar a la tertúlia, “això ho deixo pels més joves”, va dir”). I és que el seu periodisme està molt lluny del periodisme de fast-food a l’ús. És un periodista que parteix d’un coneixement de fonts de primera mà extraordinari, que practica un periodisme de base literària (els recomano el llibre acabat de cuinar Modesta Espanya encapçalat en cada capítol amb un fragment del Quixot), i és un opinador il·lustrat i impenitent.
Les pròximes tertúlies també prometent tenir-nos distrets, informats i exercitats en la parla: l’Empar Moliner ens vol parlar de coses que li han sacsejat l’ànima; coses tan importants com els llibres, els discs, menjars i vins . La Victòria Camps ens interrogarà sobre la possibilitat o impossibilitat en un món globalitzat d’una “ètica global”. L’Emili Teixidor ens alliçonarà sobre un altre plaer, el de la lectura, i ens donarà receptes de com fruir-ne més i millor. I per ùltim, en Xavier Escura ens traslladarà per un túnel del temps (s. X-XI) a la Catalunya-Occitania dels càtars per parlar-nos de dones que van gaudir d’un gran poder i influència a l’època.
Mentre els altres van descarregant munició i perdent raons, nosaltres armats amb les paraules i amb el llenguatge, que és allò que ens fa pròpiament humans, seguirem parlant. Parlar per parlar, si volen, potser sí... Bla, bla, bla…
