Homes de bona voluntat!
Òmnium Cultural de Sant Cugat, una junta que treballa a fons seguint els principis que van generar la seva fundació i que presideix amb empenta i empatia notables Rosa Caballé, ens ha portat un any més, aquesta vegada al Teatre-Auditori, el muntatge teatral Nadal a casa basat en aquest poema en un acte solidari amb Càritas Sant Cugat i alhora com un homenatge al seu creador i difusor durant més de 30 anys, el nonagenari Esteve Polls. Aquest, home de teatre integral, va rebre una placa recordatori oferta pel regidor de Cultura de l’Ajuntament, Xavier Escura, amb unes sentides paraules, després que el propi Polls hagués interpretat aquell "Cant final" amb una emoció plena d’humanitat, que va contagiar com sempre a tota la platea, inclusiu un ensurt produït per l’esglaó fatídic (sempre present) que no va passar a més donada la ràpida intervenció de Xavier Tor que, a més a més de recitador excel·lent, es va mostrar un salvador eficient.
Un espectacle ingenu però colpidor, unes escenes volgudament tradicionals, la família amb la taula ben parada per celebrar el Nadal, els nens que vénen a cantar nadales davant del pessebre i, finalment, l’essència d’uns sentiments arrelats que superen el fet religiós cristià per traspassar les línies de la puresa del missatge gairebé comú de totes les creences que és, nogensmenys, creure que tots som humans i conseqüentment germans.
Uns intèrprets magnífics: Laura Conejero, transportada per la paraula. Mariona Ribas, joiosa recitadora d’ulls brillants. Jaume Pla, la serenor i la veu de l’home madurat. Xavier Tor, rabadà rampellut i cantant del secret innocent. Les veus dels nens, Cor Infantil de Fusió, Coral CEIP Pins del Vallès, Coral CEIP Collserola i les dels grans convertint-se una mica en nens, Camerata Sant Cugat. Tots dirigits per Xavier Baulies, Mireia Ferrés, Reynaldo Osorio i Raimon Romaní i acompanyats en el piano suggeridor d’Eduard Bayarri. Una expressió de bellesa, de solidaritat, de profunda veritat sentimental amb l’atenta direcció de Mònica Lucchetti, seguint les passes del mestre Esteve Polls.
“Ai, si no fos aquesta nit tan clara!/ Seríem tros de carn i pensament/ que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para,/ pell d’home que arrossega la corrent!”.
Més informació