L’estació fantasma
Doncs bé, després de molts anys es va anunciar que es reobrien les estacions, és a dir, que s’obrien després de fer-les noves. La línia es va convertir en una mena de rodalies de teatre de titelles en què un tren passa cada mitja horeta i et pot portar des de Martorell cap a Granollers i, si vas a Barcelona, pots fer un canvi a Cerdanyola. Aquest regalet era molt més del que teníem, però ara Renfe, que és el mateix que Aena però de finals del XIX, encara no s’ha adonat que el contracte de l’empresa que venia els bitllets s’ha acabat i que des d’abans de l’estiu allà no hi ha ningú, ni persona ni màquina, que et digui bon dia i que et vengui o et validi un bitllet i, a sobre, el personal pluriempleat et servia un cafè o un refresc. O sigui, que ara l’estació és un campi qui pugui. Ni cap d’estació amb xiulet, ni barret, ni bandereta, ni una veu metàl·lica que dins d’una maquineta et digui “su billete, gracias”. Potser des de Madrid, amb això de la independència, ja ho deixen tot per perdut i després de tants anys de deixadesa, ara no es gastaran ni un euro a vendre quatre bitllets.
Conseller Recoder, encara que sigui de moment, faci un préstec i posi una persona dels FGC a vendre bitllets. Encara que sigui un pegat, ja no ve d’aquí.
Segueix @R_Grau a twitter