No ho entenc
Que consti que no tinc res en contra de ningú ni de cap manifestació cultural, però hi ha coses que em fan pensar massa i, tot i així, no li trobo una resposta que em convenci. Potser algú em pot ajudar
“La festa catalana”, es diuen aquestes exhibicions. Cada cop m'agradava més la idea i vaig decidir seguir llegint la notícia per veure què s'hi faria i escollir quin dia em cridava més l'atenció per baixar a Barcelona a fer de guiri, ara sí, amb totes les lletres, ja que fins i tot una locució multilingüe guiarà als espectadors perquè no es perdin res del que passa a la plaça de la Catedral (m'agradaria pensar que el català és la llengua principal, però...).
I aquí és on va començar la meva sorpresa: en la primera lectura en diagonal que vaig fer, només veia noms de colles castelleres (per cert, la imatge que acompanya la notícia és de l'actuació dels Gausacs a Igualada. Felicitats per carro gros descarregat diumenge passat!). Em vaig quedar una mica sorpresa, i vaig pensar que el millor seria llegir detingudament quines actuacions hi havia cada dia. El recompte és el següent: una vintena de les 42 actuacions programades són de colles castelleres (i només una de sardanes...). Més de la meitat.
Per què? La veritat és que no ho entenc, no li trobo cap explicació. “Festa catalana”?, “exhibició de cultura popular”?. Sí, les dues frases tretes de la premsa són certes, no em queixo de la notícia, sinó que al·lucino amb la idea. El meu estat de felicitat es va convertir en un sentiment d'incredulitat, estava perduda: si jo sóc una guiri que em passo primavera i estiu a Barcelona i sóc una fan incondicional d'aquestes exhibicions, tornaria al meu país sense saber que a Catalunya hi ha una manifestació cultural popular catalana que es diuen diables, o que hi ha mil i una colles de sardanes, o que els esbarts fan una feina impressionant mantenint viu el folklore català, o que hi ha caparrots..
Us asseguro que no ho entenc. El castells són increïbles! En cada construcció demostren mil i un valors que crec que no es poden resumir, tan sols, en força i coordinació. Però no és l'únic que un guiri pot aprendre de Catalunya, i crec que és el que s'enduran els guiris cap a casa seva.
Segueix @esthermadrona al twitter
Més informació