El dissabte a la tarda Sant Cugat va acollir la Roda d'Esbarts Catalònia i, per aquest motiu, la plaça de l'Om es va omplir de nens i nenes ballant un tipus concret de dansa, que sembla que avui en dia no es veu massa: dansa tradicional catalana.
D'aquesta manera, una vuitantena de nens i nenes van mostrar les seves danses damunt de l'escenari i van poder veure que hi ha més gent de la seva mateixa edat que fa aquest mateix tipus de dansa. Potser avui en dia el hip hop, el jazz, el ballet (tots els estils de dansa i cap en concret) són més coneguts i tenen més acollida en les agendes de les activitats extraescolars dels nens i nenes. Encara que a Sant Cugat hi hagi un bon nombre de petits que practiquen aquesta dansa, el nombre no és ni de bon tros tan gran com en algunes de les altres disciplines.
És per això mateix, que el que va passar dissabte és un fet molt positiu: tota la gent que es va aplegar a la plaça de l'Om va poder veure aquest estil de dansa, que no surt per la tele i es queda en segon pla molts cops. Però el més important és que tots els que hi participaven van poder veure com no són els únics que ballen amb espardenyes en comptes de bambes, que les músiques tenen lletres en català i no en anglès...
Així que ens hem de convèncer que la dansa tradicional catalana encara té molt per fer, molt fer descobrir i encara ha de créixer molt. Que a banda de ser un tipus de dansa, té un gran significat i esperit amagat darrere, i que mai cap altre dansa podrà substituir.
Segueix @esthermadrona al twitter
D'aquesta manera, una vuitantena de nens i nenes van mostrar les seves danses damunt de l'escenari i van poder veure que hi ha més gent de la seva mateixa edat que fa aquest mateix tipus de dansa. Potser avui en dia el hip hop, el jazz, el ballet (tots els estils de dansa i cap en concret) són més coneguts i tenen més acollida en les agendes de les activitats extraescolars dels nens i nenes. Encara que a Sant Cugat hi hagi un bon nombre de petits que practiquen aquesta dansa, el nombre no és ni de bon tros tan gran com en algunes de les altres disciplines.
És per això mateix, que el que va passar dissabte és un fet molt positiu: tota la gent que es va aplegar a la plaça de l'Om va poder veure aquest estil de dansa, que no surt per la tele i es queda en segon pla molts cops. Però el més important és que tots els que hi participaven van poder veure com no són els únics que ballen amb espardenyes en comptes de bambes, que les músiques tenen lletres en català i no en anglès...
Així que ens hem de convèncer que la dansa tradicional catalana encara té molt per fer, molt fer descobrir i encara ha de créixer molt. Que a banda de ser un tipus de dansa, té un gran significat i esperit amagat darrere, i que mai cap altre dansa podrà substituir.
Segueix @esthermadrona al twitter
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok