Superficial injecció d'optimisme
Poc adaptat a la vida de jubilat, un vidu de setanta anys (Robert De Niro) comença a treballar com a becari a una empresa de moda en línia dirigida per una jove emprenedora (Anne Hathaway). Aquesta és la base argumental des d'on arrenca El becario (The Intern en la seva versió original).
La cineasta estatunidenca Nancy Meyers, directora habitual de comèdies romàntiques i responsable de títols com What Women Want (¿En qué piensan las mujeres?, 2000) o Something's Gotta Give (Cuando menos te lo esperas, 2003) escriu i dirigeix aquesta proposta que, tot i apuntar a temes interessants sobre la societat contemporània, no acaba de desenvolupar-los.
I és que des dels convencionalismes més genèrics resulta difícil treballar i elaborar històries i personatges dotats de singularitat. I, d'aquesta manera, les possibilitats d'intensitat i d'emoció, s'esvaeixen entre un to narratiu, per damunt de tot, conciliador i replet de tòpics.
Caient tot el pes interpretatiu en la solvent parella protagonista i simplificant en excés els personatges secundaris, la superficialitat i els bons sentiments prenen les rendes per conduir una història força previsible i amb un to tan agradable com inversemblant.
Molt lineal en el desenvolupament del seu argument i dilatada en extrem pel que fa a la seva durada (dues hores), El becario és una d'aquelles pel·lícules que cerca injectar dosis fàcils d'optimisme i provocar tendres somriures, mentre renuncia a qualsevol altra aspiració o ambició creativa.
Fitxa tècnica
'EL BECARIO '
Títol Original: The Intern
Segueix Diana Comas a Twitter (@CbaDiana)