Rafa Robledo, president de la Unió Ciclista Sant Cugat

Opinió

Viure amb el vici de la bici

Fa pocs dies vaig ensenyar a anar amb bici a una noia adulta. Va venir a l’estand de la Unió Ciclista Sant Cugat quasi forçada pel seu company a veure si podíem fer res per pal.liar la soledat d’aquell en el seu anar i venir viari amb els pedals als peus. Desprès de jurar i perjurar que ho faríem en un lloc discret on no es fes públic el desconeixement d’ella en matèria ciclista, vam quedar i en dues escasses sessions ha après el secret d’aguantar-se pedalant i, així, anar amunt i avall per l’espai santcugatenc.

És que anar amb bici per la vida resulta que és un vici. De tota manera, no ho digueu a ningú perquè sempre pot sortir un salvador a pater amantíssim que ens vulgui protegir de tot i en sentir la paraula bici pensi que és vici, ens ho tiri tot enlaire i hàgim d'agafar la bicicleta en clandestinitat, sempre pendents d’una citació judicial per desobediència o escàndol públic.

De tota manera, estic content que en el nodrit grup dels ciclistes amb vici, el vici d’anar amb bicicleta, tinguem un nou element. Ara que ho penso, els ciclistes, abans biciclistes, som ciclables o reciclables? Perquè si fóssim reciclables... on és el vici de la bici? Ai Déu meu....! Aquest Priorat sí que estava de vici.