Wert, el Barça i Pere Calders
Això de dir-se Wert és molt sospitós. No sona espanyol. Us heu fixat que, en un teclat, aquestes quatre lletres es juxtaposen? Ben bé com si algú les hagués escrites per casualitat. El meu fill de catorze mesos, per exemple
D’entre tots sorprèn el cas de l’astre argentí Leo Messi, que s’ha posicionat a favor del català tot i no parlar-lo ni sota amenaça de Pepe. El sap, això sí, perquè va estudiar en català “sense que això suposés cap problema". És una mica com Cruyff, doncs. A més, va senyalar que “les lleis haurien d’unir, en lloc de buscar conflictes". El noi té més caràcter del que sembla! D’altra banda, en una conferència de premsa, Xavi Hernández s’ha mostrat empipat: “Està malament que se’ns exigeixi no parlar en català. És el nostre dret i m’agradaria que es respectés la nostra llengua i la nostra filosofia de vida. No estic d’acord amb el ministre”. Més clar, aigua.
El 29 de juny del 1986, Pere Calders publicava a l’Avui un article sobre un tal Francisco, pretesament un nou fitxatge del Barça. “Francisco ha tingut l’exquisit sentit del tacte de destapar-se amb unes declaracions prèvies que han fet molt d’efecte. Ha dit a la premsa que l’única cosa que el molestava dels catalans era que tinguéssim el vici de parlar en català. Encara bo! Es veu que, per la resta, no li som del tot antipàtics”. Han passat vint-i-sis anys i... com ha canviat la història!
Ara els jugadors del Barça són conscients de la riquesa lingüística i prenen partit a favor. A favor del català, s’entén. Quines coses. Pobre ministre Wert: passarà a la història de les cròniques parlamentàries per haver creat un precedent impensable. I és que els futbolistes, que fins ara destacaven per dir obvietats tipus “el futbol és així”, o bé per estirabots ignorants com el de Francisco, avui es pronuncien sobre civisme i política lingüística. Potser sí, que en el fons aquest home és un bon ministre d’Educació.
Més informació