El valor dels censos en aquella època era molt petit, depenia també de l’amplitud de la parcel·la. Per exemple, podia tenir el valor d’una pesseta, de 50 cèntims, d’un pollastre capó per Nadal si la parcel·la era molt gran, d’una dotzena d’ous o, fins i tot, havia servit un got d’aigua per pagar els censos. El primer que es va fer va ser construir el carrer que anava des del camí de Barcelona fins al camí de Valldoreix; el que avui es coneix com a carrer de Sant Antoni. Aquest carrer el van anomenar carrer Nou perquè encara no estava batejat. El carrer Nou va enllaçar la nova urbanització de Can Perbell amb el petit barri de Mas Rampinyo; el que avui és el barri de l’estació. D’aquesta manera, el barri va quedar connectat amb el poble.
Hi ha qui diu que la plaça de Barcelona acollia un forn d’obra, d’altres, una vinya. El que és normal és que no sabem exactament què hi havia. La plaça es va anar construint, es va anar fent gran i els carrers adjacents es van anar urbanitzant; el carrer de Girona i el de Vinyoles començaven a la plaça i acabaven al carrer de Can Mora, els de Sant Jordi i del Sol començaven al de Sant Antoni i també acabaven al de Can Mora. Heu de pensar que els torrents estaven a cor obert i no soterrats com els que ara tenim en el poble.
Les edificacions en aquella època anaven molt a poc a poc, per exemple, el carrer de Sant Antoni, on visc i vaig néixer, no es va acabar fins el 1854, això fa comprendre que s’anava construint però no amb el ritme que avui dia coneixem. El 1911, fa justament 100 anys, els veïns que hi havia a la plaça van pagar els plàtans que encara l’envolten. L’avi de Cal Tartaner, que tenia una tartana, va anar a Barcelona a comprar els plàtans i els va plantar a la plaça. Per tant, aquest any es compleixen dos centenaris: el del mercat Pere San i el dels plàtans de la plaça de Barcelona. Tot i les obres actuals, seguirem gaudint dels plàtans per molt temps.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok