David López: "Poder arribar a jugar amb la selecció espanyola de futbol és un somni"

El futbolista de Sant Cugat repassa en aquesta entrevista diferents aspectes de la seva vida esportiva i personal

Ningú ho qüestiona. David López Silva, santcugatenc de tota la vida, és una peça clau al RCD Espanyol de Quique Sánchez Flores. El dorsal 15 blanc-i-blau, que va tornar a l'Espanyol el passat 26 d'agost, té contracte fins al 30 de juny del 2020, amb una clàusula de rescissió de 40 milions d'euros. Aquesta temporada 2016-2017, el central ja ha fet 3 gols, contra el Barça, el València i el Las Palmas. David López, de 27 anys, està casat amb una altra santcugatenca, Andrea Méndez, i a l'agost naixerà el seu primer fill, la Blanca.

Com es troba en el seu retorn a l'Espanyol després de dues temporades al Nàpols italià?
Hi estic molt a gust, com a casa. Ja coneixia la casa i com funciona el club. Ara sóc un altre jugador de quan vaig marxar. He madurat i he crescut moltíssim. Veig les coses d'una altra manera. Intento ajudar més als joves i ensenyar-los tot el que he après, fins i tot als jugadors que vénen de fora. Intento ajudar amb tot el que puc. Tornar a l'Espanyol ha estat una decisió encertada.

L'Espanyol sempre ha estat casa seva.

Vaig arribar l'últim any de juvenil i he passat molts anys aquí. Vaig jugar al juvenil i al filial, fins a arribar al primer equip. He marxat cedit a altres clubs moltes vegades, però al final sempre he tornat. En passar tants anys aquí, jugar tants partits i viure tantes coses amb aquest club fa que em trobi com a casa meva.

La seva etapa al Nàpols l'ha ajudat molt.

Sí, sí. Va ser una experiència molt bona. Primer, perquè he pogut està amb dos entrenadors d'altíssim nivell, com Rafa Benítez i Maurizio Sarri. Tàcticament són dels millors entrenadors d'Europa. Per a mi han estat mestres. I, després, el fet d'entrenar i viure el dia a dia amb jugadors d'altíssim nivell, com Gonzalo Higuaín, Marek Hamsik, Callejón, Raúl Albiol, Pepe Reina, Insigne, Mertens..., et fan pujar tres o quatre esglaons i veure el futbol d'una altra manera.

Quin ha de ser l'objectiu de l'Espanyol? A què ha d'aspirar?

S'ha de ser realista. És un projecte que va en línia ascendent. L'equip estava en una situació crítica, gairebé per desaparèixer. I, de passar un any de tenir una crisi econòmica i esportiva i salvar la categoria pels pèls, s'ha passat un any en què en cap moment s'ha mirat pel descens, no hi ha hagut problemes en els pagaments i s'ha pogut amortitzar molt el deute. Ara, és un club, pràcticament, sanejat. Si ho ajuntem tot, el soci ha d'estar molt content de què s'ha fet i, esportivament, també ha d'estar orgullós de l'esforç que s'ha fet i de com estan anant les coses.

Els socis i els aficionats es volen il·lusionar, sempre volen una miqueta més. Quin missatge els hi vol transmetre?

M'agrada que s'il·lusionin, perquè si s'il·lusionen és perquè veuen que hi ha potencial. I que siguin conscients d'aquest canvi que hi ha hagut, que és un canvi molt gran, amb onze jugadors nous i un entrenador i un cos tècnic nou. Hi va haver molts canvis i ens va costar molt arrencar a la lliga, que és el que ens ha penalitzat aquesta temporada. L'inici ens va costar molt. I, sobretot, que pensin que hi ha futur, que no és cosa d'un any. Si les coses van com han d'anar, en la pròxima temporada vindran nous jugadors que ens reforçaran. I, any a any, anirem pujant esglaons.

Vostè, que és un jugador de la casa, li agradaria arribar a ser un mite a l'Espanyol com ho és Tamudo o Dani Jarque?
Sí, sí. I tant! M'agradaria molt! He vist les figures de Tamudo i Dani Jarque i d'altres jugadors importants que ha tingut l'Espanyol i, fins i tot, he tingut la sort de jugar amb ells. En un futur m'agradaria ser-ho. Encara queda molt lluny, han de passar molts anys i moltes coses.

D'aquí fins que acabi la seva carrera esportiva, que encara queden molts anys, quin és el repte personal que es marca?

Des que l'Espanyol em va explicar el nou projecte esportiu, créixer de la mà amb el club. Tot allò que he après fora de l'Espanyol portar-ho aquí i intentar ajudar amb tot el que pugui. I tant de bo puguem arribar a Europa i deixar l'equip allà, que sigui un club que estigui habituat a anar a Europa i que sigui un club regular, que ja no hagi de mirar més cap a baix, sinó d'Europa cap amunt.

Pot tornar a passar que vostè marxi de l'Espanyol?

 

Ara la situació és diferent. Quan vaig marxar al Nàpols, va ser per una oferta molt bona per a mi. Em va trucar directament Rafa Benítez i, per a mi, això va ser molt important. I en aquells moments, tal com estava el club econòmicament, l'Espanyol necessitava una venda sí o sí. I en aquell moment ens va anar bé als dos, a l'Espanyol i a mi. Va ser un acord mutu. Ara mateix, la situació del club no és la mateixa, no necessita vendre jugadors, no necessita diners. Però sí que és veritat que si vingués una oferta molt bona d'un club molt important, en parlaríem. Però ara mateix no hi penso, en això. Estic molt a gust a l'Espanyol i, ara per ara, no ho tinc al cap.

Quin ha estat, fins ara, el millor moment esportiu que recorda de la seva carrera?

Al Nàpols. Guanyar la Supercopa d'Itàlia, i jugar la Champions. Vaig viure coses que ni m'hi imaginava que viuria. I tornar a l'Espanyol, després de la meva etapa al Nàpols.

Suposo que li agradaria jugar en un equip gran?

Sí, però jugar en un equip gran tampoc és una cosa que m'obsessioni. Poder jugar amb la selecció espanyola seria un somni. Tant de bo ho pugui arribar a aconseguir.

Ara que s'està parlant d'una renovació a la selecció espanyola, creu que té opcions d'entrar-hi?
La selecció espanyola té grandíssims jugadors. Hi ha jugadors que han merescut anar a la selecció i no hi han anat perquè no hi ha lloc, no hi poden anar més. Està molt complicat, però mai se sap. Espero que sí, siguem positius.

És futbolista professional i el seu dia a dia és el futbol. Què significa per a vostè el futbol?

Va començar com una afició i ara és la meva forma de viure. M'agrada moltíssim. No només quan jugo. M'agrada veure molt futbol. El meu pas per Itàlia m'ha fet veure el futbol d'una altra manera. Sóc un apassionat de la tàctica, de com plantejar els partits, d'analitzar els rivals, de l'estratègia...

Quan deixi el futbol, li agradaria entrenar?

Hi ha una part de mi que em diu que sí, que m'agradaria entrenar, però després d'haver estat tants anys fora de casa es valoren moltíssimes coses més. Quan deixi de jugar, agafar les maletes i tornar a marxar? Ara mateix no és que m'atregui molt, però mai se sap. La temporada que ve em començaré a treure els títols d'entrenador i, quan acabi la meva carrera esportiva, ja decidiré què faig.

Quan acabi la seva carrera esportiva, té pensat què farà?

Sincerament, no. Tinc moltes idees al cap i m'agradaria quedar-me a viure a Sant Cugat.

Què és el que més li agrada de Sant Cugat?

M'agrada que sigui un poble molt tranquil. Sí que és veritat que va creixent molt i molt ràpid. M'agrada sortir a passejar pel centre (pels carrers Santa Maria i Santiago Rusiñol fins a arribar al Monestir) amb la meva dona. M'ho conec tot. Conec moltíssima gent de Sant Cugat.

Quines aficions té?

M'agrada molt l'interiorisme. Vaig començar el primer curs d'Arquitectura, i després vaig fer algun mòdul d'interiorisme. He fet alguna coseta a casa.

Quina referència té dels clubs de futbol de Sant Cugat?

Tinc amics, com el Julian Marín i l'Oriol Alcázar, amb els que vam començar a jugar a futbol junts i han estat entrenadors i coordinadors del Sant Cugat Esport FC. Ara estan entrenant a l'estranger, a Tailàndia. M'agrada saber de l'actualitat del futbol santcugatenc. Sobretot tinc referències del Sant Cugat, per aquests amics meus.

Quin consell li donaria a un jugador de futbol base?

Que gaudeixi i s'ho passi bé jugant a futbol, i que se centri en els estudis, perquè són molt importants.

A la Penya Blaugrana Sant Cugat només hi va estar una temporada, sent benjamí de segon any. Què en recorda?

Que era un grup de nens que ens ho passàvem molt bé jugant a futbol, i que vam fer molta amistat.

Quina relació manté amb la penya del RCD Espanyol, Pericos de Sant Cugat?

Hi tinc una relació molt estreta i, sempre que puc, hi col·laboro. Conec molta gent de la penya i amb alguns hi tinc molt bona relació. Els meus pares i els meus sogres van al camp de l'Espanyol amb l'autocar de Pericos de Sant Cugat.

Quina pregunta li hauria agradat que li fessin que no li hagin fet mai en una entrevista?

[Riu] Aquesta pregunta no me l'havien fet mai. M'agrada que em preguntin per qüestions de fora del món del futbol, perquè a vegades al futbolista se'l coneix, només, per com juga. Els futbolistes som persones normals. M'agrada que em preguntin quina música m'agrada, el meu menjar preferit, d'on sóc..., perquè ajuda a fer que la gent conegui més a la persona.

I qui és David López?
Una persona molt tranquil·la, molt familiar, que m'agrada molt Sant Cugat, que el gaudeixo molt i que hi estic molt a gust. Abans de marxar a jugar a fora, m'ho penso dues vegades perquè valoro moltíssim viure a Sant Cugat.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem