Guinea: “Vull viure aquests Jocs com si fos la meva última oportunitat de ser-hi”

Cristina Guinea afronta els seus primers Jocs Olímpics després de ser els darrers anys una de les fixes a la selecció. L’acompanyarà a Rio de Janeiro la seva companya d’equip, Carlota Petchamé

Què espera de la seva participació en els Jocs Olímpics amb la selecció?
El que espero realment és viure tot com si fos la meva última possibilitat de viure això perquè vés a saber si en els següents hi seré. Per tant, gaudir al màxim, aconseguir el que ens proposem, lluitar i competir amb els millors.

De totes maneres, és jove i per l’edat que té encara pot anar a uns segons i, fins i tot a uns tercers jocs.
En principi sí. Per edat podria fer un o dos més. Però no ho sé. De moment vivim aquests i més endavant, ja veurem.

Quin paper espera tenir a la selecció en aquests Jocs Olímpics?
Sobretot, pel que es parla dins el vestuari, és que el meu paper serà el de donar estabilitat defensiva, reforçar la defensa i aprofitar la meva velocitat en els contraatacs.

 

Es veu de titular?
Per a l’entrenador el tema de la titularitat no té gaire importància, mira molt les rotacions conforme el físic de la gent i el que vol ell al camp. A mi em vol els últims 10 minuts de cada quart dins, de manera que no seré titular.

Són els seus primers Jocs Olímpics, per tant, entenc que la il·lusió i les ganes són màximes.
Sí, moltes. Cada vegada que ho penso tinc un somriure a la cara. I és que encara no m’ho crec que estigui allà i que ho pugui viure jo.

Com ho pensa viure deixant de banda el rendiment esportiu?
Gaudint al màxim. Realment el que vull és passar-m’ho bé, conèixer gent i viure una gran experiència. Sense pensar en què hauria d’haver fet això o allò altre. Gaudir-ho i viure-ho com realment vull viure-ho.

 

Quan el dia 2 de juny es donava la llista, esperava ser-hi, no?
Una mica sí, però sempre et queda el dubte. També hi ha la por de lesionar-te, de fer-te mal. Però a mesura que passen els dies, vas guanyant confiança.

Per a esportistes com vostès, que són d’elit però no són professionals pel fet que no viuen d’això, que suposa anar a uns Jocs Olímpics?
Jo crec que fins i tot ho vivim més que els que són professionals, perquè no estem acostumats a això, a tant de públic, a tanta gent que estarà veient el partit. Serà molt diferent, com si fos realment un esport professional.

Més informació
 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?