Dansa oriental: tradició mil·lenària que arriba fins als nostres dies

La dansa oriental és una dansa mil·lenària que té els seus orígens a Egipte. Uns orígens que cal buscar-los en els rituals de fertilitat en què el ventre feia la funció de talismà que rebia els rajos del Sol, el déu Ra. En definitiva, un culte a la fertilitat humana i de la Terra, d’adoració als déus.

La dansa ha anat evolucionant en contacte amb altres disciplines. A Sant Cugat també es balla, en molts casos, amb la finalitat de fer exercici, però, en d’altres, encara es fa mantenint l’essència del simbolisme de la dansa oriental. Un dels casos és el d’Amanda Bernal. Als seus 26 anys, va començar a ballar amb 5 anys a l’Esbart Sant Cugat, i als 15 va descobrir la dansa oriental “com una forma d’expressió que et deixava expressar molt lliurement, i expressar també la teva feminitat”, explica.
Tot i que actualment és una afició en la seva vida, la fotògrafa i gestora cultural continua portant la dansa amb ella. “És una de les meves passions vitals”, assegura.

“La dansa m’aporta molt en dos sentits”, explica. “En el pla físic, agafes molta flexibilitat, descobreixes parts del cos i musculatura que no sabies que existien o que podies moure de certa manera. A més, va molt bé per als forts dolors menstruals, perquè ballant et fas un automassatge a la part abdominal i lumbar que és molt beneficiós”, descriu. A més, “en l’àmbit emocional i psicològic, quan balles, desconnectes. Desconnectes de problemes i preocupacions, perquè requereix una concentració tan gran que estàs totalment focalitzat a fer el que fas. És un moment en què estàs treballant per tu, pel teu equilibri emocional i pel teu cos”.

Llegiu més sobre ballar a Sant Cugat, conegueu la dansa africana i mireu les imatges.