Martorell: ”La majoria de gent que puja al taxi són formals i educats”

És, per a molts, inevitable no tenir un estereotip fixat de com són els taxistes en aquest país.

Si a més li sumes l’aportació cinematogràfica al sector de pel·lícules com Taxi driver segurament ens acabarem de fer un idea encara més esbiaixada d’aquets professionals. “El de taxista és un ofici”, afirma Arnau Martorell.

Ell fa només dos anys que “treballa el taxi” i per això, per respecte a la professió, prefereix no autoetiquetar-se com a taxista. El vehicle que porta està rodant 24 hores i ell fa l’horari de sis de la tarda a sis del matí.

“Teòricament hauríem de treballar vuit de les dotze hores, però com que hi ha tanta competència has d’estar més hores de les que et tocaria per acabar de fer el jornal”- 

La ciutat no dorm

“Tenim la sensació de ser els amos de la ciutat perquè un dels avantatges de conduir de nit per Barcelona és que no hi ha trànsit. Estem els autobusos, els policies i nosaltres”, explica Martorell.

També opina que Barcelona  és una ciutat tranquil·la i segura. La majoria de taxis ni tan sols porten una pantalla protectora com hem vist a les pel·lícules nord-americanes. “Sí que et trobes una minoria de mal educats i borratxos, però en general hi ha clients formals i poca sensació de perill”, destaca. 

Tot i que considera que és un sector molt ben regulat, creu que hi ha llacunes com el control de les hores de feina. “El client mai sap quantes hores fa que condueixes”. Això fa que per excés de llicències i per escassa demanada hi hagi moments tensos i angoixants quan es passa una hora o més sense agafar cap client.

L’Arnau Martorell dorm poc. Normalment de set del matí a una del migdia. No amaga que no li agrada gaire viure al revés del món. “A vegades tens la sensació d’estar absent, sobretot si comparteixes la vida amb algú”. És per això que, si pogués, faria torn de dia i, posats a demanar, millor a Sant Cugat.