Gener, el mes dels aliments nous, o quasi (I)

Passat el desembre els productes de proximitat, alguns, repeteixen, però n’apareixen de nous. Si donem una ullada als productes de la mar, plats com ara unes angules (segueixen cares, però que bones que són amb un toc d’all!). Les cloïsses (a punt d’obrir-se combinant amb altres plats però donant el seu característic gust a altres peixos).

El besuc (molt cuinat per festes, al forn amb bon coixí de patates panadera i ceba). El bacallà segueix present. El llamàntol, ara més assequible (a la brasa, amb un arròs, sempre carn delicada amb una forta cuirassa). La llagosta segueix fent festa a la taula (carn fina, de delicat paladar). Les gambes, a un preu més assequible (la graella ens anima les papil·les gustatives).

Seguim amb els llagostins (sols a la graella o donant alegria a un bon arròs). Les ostres mantenen bon preu, algunes no tant (però els sibarites sols recorden el plaer de paladejar aquella carn viva amb sabor a mar). Deixem el producte amb closca i cuinem tot un seguit de peixos amb preus més a l’abast.

La bruixa (de carn suau), el llenguado, obert i sense espines (carn delicada), el senyorial rap (donant gust a una cassoleta amb altres companys de cua i escates). El rèmol (peix potent, requereix llarga i baixa cocció)... punts que volen dir que seguirem dins de la mar.