Soler: "Volem millorar la qualitat de vida dels ciutadans, des de la proximitat"

Pere Soler és regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès des de 2011. Llicenciat en Geografia, Història i Història de l'Art per la Universitat de Barcelona i post grau en Lideratge polític i gestió pública, Soler és el primer secretari del PSC a Sant Cugat i, actualment, és tinent d'alcalde de Presidència, Hisenda, Serveis Urbans, Mobilitat i Seguretat de l'Ajuntament de Sant Cugat, on governen amb el pacte assolit entre ERC, PSC i CUP després de les eleccions del mes de maig.

Primers dies en el càrrec, quin balanç en fa de la situació i quins són els primers passos a fer?

Com que ja tinc una certa experiència, no és la primera vegada que estic a govern, el primer que s'ha de fer és prendre una mica situació. Has de veure què és el que hi ha, quina és la situació, i no prendre decisions de manera precipitada. Per tant, escoltar i observar inicialment per interioritzar tot el que hi ha a l'Ajuntament, a l'àrea de treball, també el personal, el volum de feina, etc. Quan comences a gestionar una àrea nova, hi ha moltes coses que les has de conèixer i és un aprenentatge. El que els he recomanat als meus companys, i que faré pròximament a l'àrea que estic jo, és tenir reunions amb tot l'equip de treball, i que ells vegin que hi ha un punt de referència polític en aquest sentit, però que, d'entrada, les coses no canvien, i que aquest ajuntament és un ajuntament molt gran, i que prendre decisions i canviar les coses no es fa amb immediatesa, sinó que s'ha de fer amb el cap. Ara ja no estem en campanya electoral, sinó que estem al davant d'una institució que és la 14a institució més important que tenim al país, i això requereix que quan ha de girar aquesta màquina s'ha de fer a poc a poc i sense sotragades.

Quins són els principals reptes a l'hora de fer girar aquesta màquina?

L'àrea que tinc la responsabilitat de tirar endavant, que és presidència i economia i hisenda sobretot, doncs és una certa voluntat de millorar tot allò que es pugui millorar, i que per tant clarificar tot allò que es pugui clarificar. En matèria d'economia i hisenda, veure com es poden fer uns pressupostos més participatius entre les diferents àrees, i veure quines són les possibilitats pressupostàries i de tresoreria que tenim per tal de dur a terme projectes. Lògicament hi ha molts projectes que estan engegats, i no té cap mena de sentit aturar-los, i per tant estem gairebé al final d'un procés pressupostari, haurem d'engegar el proper pressupost, i que això ho haurem de fer segurament sense haver encara redactat el Pla d'Actuació Municipal. Per tant, no podem fer grans històries en aquest sentit i haurem de veure quins són aquells projectes prioritaris i principals que ens hem marcat des de l'equip de govern. Això quant a l'àrea de tresoreria. És una casa que és molt gran, que segurament té moltes necessitats i moltes mancances, i que hi ha situacions de precarietat laboral que haurem d'afrontar. Quan vaig ser tinent d'alcalde d'Ocupació, una de les voluntats i prioritats que nosaltres teníem era la dignificació laboral, i en això estem.

I pel que fa a l'àrea de Presidència?

Potser és una àrea més vistosa, que sempre està una mica a l'ombra d'alcaldia, però que té assignades unes funcions que jo crec que poden treballar-se d'una manera més lluïda. Alguns dels convenis que tenim signats al voltant, com pot ser la B30, el CIT o altres qüestions que tenen un lligam territorial, estaven semiparalitzats, i creiem que és prou important per a començar aquests primers contactes, com als Premis Cambra, que vam tenir un contacte amb gent de la comarca en què ja ens vam alinear per treballar plegats en determinades polítiques, sobretot en l'àmbit de la promoció econòmica i en l'àmbit de les polítiques de cohesió territorial. I en el que serien altres qüestions com agermanaments, casaments o nomenclàtor, haurem d'anar mirant què és el que tenim en la carpeta i què és el que hem de fer. Certament tenim un agermanament que ja està consolidat, el d'Alba, però sí que tenim la necessitat d'accelerar el procés amb la Haba, ja que es van quedar a mitges tintes i hem de tirar endavant.

En el tema d'hisenda, en quines línies es vol evolucionar?

És molt prematur fer aquesta anàlisi. Les tres formacions, quan estàvem a l'oposició, sempre hem tingut un discurs d'intentar incrementar una mica la línia d'endeutament, per tant de poder tenir una consecució en el pla inversor, amb nous equipaments, que és el que et permet l'endeutament. Però ens estem adonant que moltes de les inversions que estaven previstes, el més calent a l'aigüera. Precisament, ara portarem una modificació de pressupost de moltes partides que no s'executaran avui dia, i que no hi ha previsió que es puguin executar fins a final d'any, i que, per tant, entenem que això no pot ser. Hem de proveir el pressupost d'una certa realitat. Tenim una sèrie de qüestions que haurem de veure realment que és el que hi ha compromès. Hem vist que hi ha moltes de les actuacions que s'havien anunciat per part de l'anterior equip de govern que ni tan sols hi ha un paper. Tenim qüestions que estan a l'aigüera i que hem de determinar, com per exemple ningú m'ha sabut dir si es va presentar el recurs pel tema del tribut metropolità, i hem de determinar alguna cosa, perquè ens lliga, perquè hem de prendre una decisió, perquè l'Àrea Metropolitana tributarà si o si, i és molt millor fer-ho amb algun consens.

Parla de diferents actuacions. Com quines?

Com he dit abans, és prematur avançar res en aquest sentit, hem d'acabar d'analitzar. Hi ha coses que s'han fet bé, i que per tant s'han de potenciar, i hi ha coses que s'hauran d'analitzar, quin és el sentit d'haver-les proposat, d'haver-les publicitat i de no haver-les fet.

Parlava també de mesures pressupostàries per marcar actuacions a curt, mitjà i llarg termini. Quines són les prioritàries?

Estem en fase de redacció del Pla d'Actuació Municipal, i el PAM és el que ha de determinar precisament aquestes actuacions. També és cert que hi ha actuacions que estan conveniades i assignades, que no podem desfer-nos. Projectes de l'anterior equip de govern que hi ha un compromís, i alguns projectes que també havien rebut el suport de l'oposició. Estem en aquesta fase d'anàlisi, de veure què és tot el que tenim, i amb el que tenim, hem d'obrar.

Parlant de l'àrea de Presidència i del vincle amb l'entorn que ja va destacar en campanya. Què és el que cal potenciar?

Criem que l'Àrea Metropolitana és un potencial prou important. Vam estar reunits amb l'Àrea Metropolitana, ens van dir un seguit de projectes que hi havia, i ens van dir quines podrien ser les línies d'actuació en els pròxims quatre anys. El tema és que, avui dia, encara no s'ha constituït el Consell Metropolità, i tampoc han determinat quines serien les línies d'acord amb el que pertoca, per entendre'ns, a Sant Cugat, ni tampoc aquelles línies de crèdit que podrien ajudar a potenciar el suport als ajuntaments. És prematur. Divendres també es constitueix el Consell Comarcal, del qual jo hi tornaré a formar part. Per tant aquest, lligam metropolità, i aquest lligam comarcal, ens dona aquesta visió global que sempre he defensat, en què Sant Cugat ha de trobar el seu encaix metropolità i vallesà. No ha de renunciar a cap dels dos vessants. I a més, és un dels principals actius de la B30. Està ben posicionat i ho hem de potenciar. Estem rebent notícies d'empreses i companyies que volen establir la seva seu aquí, i no podem deixar passar aquesta oportunitat. Com a ajuntament l'hauríem d'acompanyar i ho farem, de la mà de la tinenta d'alcalde de Promoció Econòmica, per intentar motivar la seva economia, i si hi ha llocs de treball en aquest sentit, poder que siguin de Sant Cugat, i si a la vegada hi ha necessitats formatives, poder també activar mòduls de formació perquè aquestes empreses se sentin còmodes. O seguir batallant el tema d'infraestructures que encara està enlaire. Seguir parlant amb el nou subdelegat del govern d'infraestructures que tenen importància en el territori, com la connexió de l'A2 amb l'AP7, les pantalles de Mira-sol, la comissaria... I altres aspectes, com la notícia que la Generalitat vol donar un tomb al CAR, i creiem que com a ciutat hem de conèixer aquest projecte. Tot això s'ha de potenciar, i aquests contactes que alcaldia ha de fer a un altre nivell, també s'ha de treballar per sota.

També està al capdavant d'altres àrees que tenen regidor propi, com són Serveis Urbans, mobilitat i Seguretat. Quines són les línies de treball en aquestes àrees?

Hi ha un responsable delegat de Serveis Urbans i Mobilitat, perquè li volíem donar una importància especifica, ja que és una de les inquietuds de la ciutadania i creiem que l'hem d'abordar amb aquesta importància. Ho porta el company, però és evident que en termes de mobilitat tenim molts reptes. Tenim uns plantejaments, tenim l'entrada del transport urbà per part de l'Àrea Metropolitana, tenim qüestions d'infraestructura, tenim qüestions de línies d'autobusos noves, tenim qüestions del transport a demanda... uns aspectes de mobilitat que són prou importants perquè hi hagi una delegació explicita de la tinència d'alcaldia.

I pel que fa a Seguretat?

Respecte de Seguretat no hi ha cap competència, perquè depèn directament d'alcaldia. Senzillament, que és una part que ha de formar part d'una Comissió Informativa per donar comptes als grups de l'oposició, i perquè ha d'estar emmarcada, orgànicament, d'una tinença d'alcaldia. Té prou importància per ser una tinença d'alcaldia pròpiament, amb tot el volum de feina que té, però l'acord de govern ens havíem marcat tenir una igualtat representativa en les tinences d'alcaldia. En aquest sentit, hem de mostrar la generositat que hi ha hagut per part d'Esquerra Republicana de mantenir només les sis tinències d'alcaldia i poder fer una derivació directa de seguretat des d'alcaldia. Ho veig com una oportunitat.

Parlant del pacte de govern. El PSC com a grup ha fet una valoració pública del pacte. Quins són els principals punts fort i els febles d'aquest?

El PSC està satisfet del curs polític, i satisfet de l'acord de govern. Aquestes serien les grans línies. Satisfets de la llarga precampanya dels 40 anys, satisfets de la campanya que vam fer, satisfets dels companys, satisfets dels resultats, satisfets de l'acord... Crec que teníem la necessitat de sortir i expressar la nostra satisfacció. Crec que hem tornat a posicionar el PSC com a central en el mapa polític de la ciutat. Jo ho anava dient, que nosaltres seríem la clau. Crec que ara puc dir que em vaig equivocar: nosaltres som una part de la clau que està formada per dues parts més. Perquè sense els uns i sense els altres no haguéssim sumat. Hagués pogut anar amb un altre pany, però l'altre pany estava rovellat.

Aquesta clau de tres parts ja comença a funcionar. Algun punt de desacord?

Si vols que et digui la veritat, encara no hem tingut oficialment cap Junta de Govern (que passarà aquesta setmana). Hem tingut reunions de govern. I punts de desacord? No. Crec que ens estem coneixent. La gent té moltes ganes. Veig cara de molta il·lusió en molta gent. Començant per l'alcaldessa i acabant amb el Marco Simarro, que seria l'últim regidor, mirant de gran a petit, veig una il·lusió tremenda en tots plegats. Ens estem ressituant. Lògicament, hi ha unes àrees que. Per la manera de fer i l'estructura de la casa. Porten ja un ritme, i que per tant, hi poses a qui hi poses, continuarà el ritme. Però hi ha àrees de nova creació que costaran més, com la de Bon Govern, o el Comissionat per l'emergència climàtica. Són àrees que engeguen amb molta il·lusió, que tots hi hem de col·laborar, que això és el bo, que des de tres punts de vista diferents podem aportar, podem treballar de manera transversal, no només ideològicament, sinó també a través dels diferents departaments de la casa.

Parlant de pactes, i de la posició del PSC, també han tingut un paper rellevant a la Diputació. Quina valoració li mereix l'acord?

De la mateixa manera que nosaltres tenim una visió molt municipalista dels pactes, crec que també hem d'entendre que els organismes supramunicipals es mouen per una altra dinàmica. Crec que els pactes locals són això, són fruit del pacte local, però les organitzacions supramunicipals són òrgans de gestió més que òrgans polítics. La Diputació de Barcelona, l'Àrea Metropolitana, els Consells Comarcals són administracions que presten un servei de manera directa a un ciutadà en moltes ocasions en municipis petits, i de manera indirecta als municipis. Per tant, la mecànica i la lògica és diferent. El PSC, en estar enmig i tenir aquesta trajectòria de 41 anys d'existència, ha pogut demostrar que és un partit responsable, un partit que no es mou a la primera sotragada, i que, per tant, té la capacitat de poder arribar a acords. Si es volen entendre, s'entenen, i si no es volen entendre, no s'entendran. Per tant, ni content ni deixar de ser content. Jo estaré content sempre que la Diputació segueixi prestant els mateixos serveis a Sant Cugat, hi hagi qui hi hagi a la Diputació. Això és el que ens ha d'interessar com a santcugatencs. Mal aniria que la Diputació es mogués i prestés els serveis en funció del grup polític del municipi al qual li presta.

Tots aquests pactes han portat a que hi hagi un cert malestar entre la ciutadania, que ho mostrat públicament. Aquest malestar pot afectar a l'hora de governar la ciutat?

Pot afectar, no et diré que no. Però no afectarà. És que no té cap sentit. I és que a més a més li preguntes segurament a la pitjor persona, perquè com nosaltres estem curtits de totes aquestes picabaralles, i a nosaltres la ciutadania ens vota i ens referenda per gestionar la ciutat, són coses que ens queden tan lluny; que ja ens hem posat una capellina perquè les gotes de la pluja no ens mullin. A nosaltres en el PSC, ni en el grup municipal socialista, no ens afecta. El PSC ha entrat a govern per governar.

Quin és el principal repte dels socialistes de Sant Cugat a l'hora de governar Sant Cugat?

Millorar la qualitat de vida del ciutadà i ciutadana de Sant Cugat, des de la proximitat, i sense oblidar-lo. Ell és el propietari d'aquest ajuntament; nosaltres ocupem un espai però no és nostre. De la mateixa manera que et posen et treuen, i això s'ha d'entendre.