Anto Gómez, pilot de drones

Volar a 150 quilòmetres per hora per les muntanyes dels Alps mentre esquives arbres i obstacles de tot tipus sense no jugar-se la vida ja és possible. El món dels drons ha obert un ventall gegant de possiblitats, una de les quals és el sector de la velocitat, les carreres i el First-Person View (visió en primera persona. És a dir, el pilot veu, a través d'unes ulleres, les imatges que està enregistrant el dron).

En els últims mesos ha proliferat l'organització de carreres i trobades de pilots a Catalunya i a l'estat espanyol. Als Estats Units aquest nou esport ja té un seguiment i nombroses persones que s'hi dediquen professionalment.

En parlem amb el santcugatenc Anto Gómez, un jove de 27 anys que fa tres anys es va endinsar en els món dels drons com a pilot. (Segueix-lo a Instagram!)

"M'agrada la sensació de volar amb llibertat"

Gómez fa ell mateix les reparacions i millores drones FOTO: Artur Ribera

Com vas entrar en el món dels drons?

Va ser casualitat. A finals del 2013, amb un amic vam fer un canal de Youtube i vam comprar un dron per aconseguir imatges que ningú tenia. Era desconegut i volíem fer alguna cosa diferent. Després del primer vídeo amb el dron, ens va contactar l'empresa Hemav i vaig acabar treballant amb ells un temps.

Què et va agradar dels drons?

M'agrada la tecnologia i, sobretot, la sensació de poder moure't i volar amb llibertat. El somni que té tothom és volar i els drons et permeten fer-ho sense el risc. Ho veus i ho vius com si estiguessis allà. L'experiència és molt semblant, sense el risc que, per exemple, tenen els vestits d'ales. El pilot porta unes ulleres i veu el mateix que si estigués en el dron, és el First-Person View (FPV).

És fàcil pilotar un drone?

Aprendre a pilotar un dron amb GPS és relativament senzill, amb pràctica i ganes tothom ho pot aconseguir. A partir d'aquí, la traça ja dependrà de l'agilitat, reflexos, sang freda... A vegades quan portes al drone a molta velocitat cap a un forat petit, has de tenir sang freda per tirar endavant i no frenar.

"Un dron pot anar a més de 150 km/h"

I com coneixes el món de les carreres de drons?

M'agradava volar d'una manera diferent, més enllà de les operacions d'agricultura o altres tipus d'actuacions rutinàries. Tens més llibertat. Poc a poc em vaig aficionar al món de les carreres de drons. Sabia que existien però tampoc tenia l'equip per fer-ho. Amb el primer sou d'Hemav, em vaig comprar el primer dron de carreres.

Com són les carreres de drons?

Per una banda, hi ha carreres en circuits on has de superar obstacles i passar per banderes de la manera més ràpida que puguis. A més, també hi ha les competicions d'acrobàcies o de vol 3D, on pots moure el dron en els tres eixos i fer piruetes, anar cap per avall... Un dron pot agafar tranquil·lament els 150 quilòmetres per hora. Això és el que em va enganxar realment.

Com està aquest món de les carreres de drons?

A Estats Units hi ha carrers que ja televisen per canals importants de televisió. A Espanya hi ha competicions que estan començant a créixer i hi ha grups que organitzen carreres. El passat cap de setmana, per exemple, a Mollerusa es van trobar 140 pilots per una competició. És un esport molt atractiu visualment per les imatges i, per l'espectador, és molt divertit: hi ha molta velocitat i també risc, quan hi ha topades entre drons és espectacular.

Els pilots condueixen amb unes ulleres on veuen les imatges de la càmara que porta el drone.

El pilot ha d'estar immers en el dron, és la millor manera de conduir. La millor manera per submergir-te i viure-ho completament és amb les ulleres. En una carrera, no només el pilot veu les imatges de la càmara del dron, sinó que també hi ha pantalles on els espectadors veuen el mateix que el que condueix.

Ara mateix està prohibit volar en drones per les ciutats.

El drone de carreres està en un impàs. A Espanya està prohibit volar en zones urbanes, prop de Parc Natural, prop de zones d'aeroports o heliports, sobre de multituds... Aquí l'únic lloc permès seria un camp de vol. Als Estats Units han establert que no cal llicència per drons de menys de 250 grams i es pot portar a qualsevol lloc. A Europa s'ha de regular de manera igual i no pot ser que a França sigui d'una manera, a Itàlia d'una altra i a Anglaterra d'una diferent.

Els últims Nadals, el regal estrella ha estat el dron.

Tothom es pot comprar un dron, però quin? Un de joguina, val. Un que pugui volar a un quilòmetre de distància, jo crec que no. La regulació és molt important. Tothom qui compra un dron, s'hauria d'inscriure en un registre i, d'aquesta manera, es podria saber qui està volant.

La tecnologia juga un paper important en aquest món.

D'electrònica n'has d'aprendre perquè vas tenint accidents i has de saber reparar-ho tu mateix, sinó tot és molt car. Ja és un hobby car, però si ho pots arreglar tu mateix, pots anar fent. Molta gent es pensa que es tracta de comprar-se un dron i començar a volar. Però el que passa la majoria de vegades és que es trenca i ja no l'utilitzen més. Per això, el que jo recomano és muntar-te tu mateix el dron i aprendre, així quan falla una peça, ho pots fer tu mateix. No és tan difícil, fa tres anys no hi havia gairebé informació, però ara ja pots trobar molta cosa per internet. I un consell: sobretot, volar amb seny.