Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Només el 15% dels més de 90.000 habitants santcugatencs ha nascut a Sant Cugat. És una de les conclusions de l'estudi sobre les dinàmiques residencials i els riscos de substitució de població a Sant Cugat, que els geògrafs i professors de la Universitat Autònoma Oriol Nel·lo i Joan Checa han presentat durant la jornada Sant Cugat 2030, organitzada pel TOT amb el suport de l'Ajuntament. Unes 150 persones han assistit a la trobada, que s'ha desenvolupat durant el matí de divendres 27 de maig a La Unió, i que ha acabat amb un diàleg entre els alcaldes Mireia Ingla i Lluís Recoder.
Els professors han analitzat l'evolució de la població de Sant Cugat des de 1981, període en el qual s'ha passat de 30.000 a 90.000 habitants. Un creixement molt per sobre del que s'ha viscut a l'àrea metropolitana o a Catalunya. "Sant Cugat ha viscut una transformació accelerada, amb resultats certament positius en molts camps com els serveis o la qualitat de vida", ha assenyalat Nel·lo. Tot i això, ha alertat d'altres externalitats: "S'ha reflectit en els preus immobiliaris i podria tenir algunes conseqüències preocupants per la població: part dels fills d'aquesta ciutat no s'hi podran quedar i n'hauran de sortir".
Oriol Nel·lo: "El risc és que aquest procés de selecció acabi impossibilitat que els que resideixen a Sant Cugat, s'hi quedin"
El creixement no ha estat uniforme en quant al perfil social i econòmic dels nous santcugatencs. "Està condicionat pels nivells d'ingressos i el preu del sòl. El preu de l'habitatge de lloguer i compra a Sant Cugat és notablement més elevat que a l'entorn", ha analitzat Oriol Nel·lo. Aquesta realitat fa que l'habitatge esdevingui un "filtre gegantí" que condueix a les persones amb menys poder adquisitiu a altres poblacions. El resultat és una "segregació residencial".
L'autor de l'estudi ha advertit dels perills: "El risc és que aquest procés de selecció acabi impossibilitant que els que resideixen a Sant Cugat s'hi quedin. Hi hauria el trencament de les xarxes familiars i socials i la dificultat de mantenir una certa identitat local".
El professor i geògraf Oriol Nel·lo FOTO: Bernat Millet
Qui ve a viure a Sant Cugat?
L'estudi analitza com ha estat el creixement de la població de Sant Cugat en els últims anys i quin és el perfil dels nous santcugatencs. Joan Checa ha detallat que l'increment poblacional es deu principalment a la gent que arribat d'altres municipis i països. I la conclusió és clara: el 1997, el 38% dels santcugatencs tenia estudis superiors, mentre que al 2021 aquest percentatge és del 68%. Checa ha explicat que el nivell d'estudis és un signe del nivell de renda: a més estudis, més renda.
En canvi, qui ha marxat? El professor ha estat clar: "Qui marxa de Sant Cugat són joves amb pocs estudis". D'aquestes dades es pot desprendre que marxa la gent amb menys recursos i arriben persones amb un nivell adquisitiu més elevat.
Joan Checa, investigador, a la presentació de l'estudi sociológic. FOTO: Bernat Millet.
D'on venen els nous santcugatencs?
Barcelona és l'origen principal de les persones que han arribat a viure a Sant Cugat en els últims 25 anys. De fet, el 34% dels nous santcugatencs venen de la capital catalana. En canvi, el destí principal dels santcugatencs que marxen ho fa en altres poblacions de la província. Un cas paradigmàtic és Rubí: un 4,8% dels nous santcugatencs ve de Rubí. D'altra banda, més del 10% dels habitants de Sant Cugat que ha deixat la ciutat ha anat a viure a Rubí.
Tots aquests moviments i realitats és el que ha acabat configurant la nova població de Sant Cugat i el fet que només el 15% dels santcugatencs actuals hagi nascut aquí. Hi ha més gent a Sant Cugat que ha nascut a Barcelona. I el gran "filtre" i "procés de selecció" ha estat el preu de l'habitatge.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.
