Sant Cugat, una ciutat pensada per als joves?

La joventut és l’etapa de la vida entre la infància i l’edat adulta. És una època de canvis, de presa de decisions vitals, però també és l’etapa de la vida en què s’acostuma a gaudir més de l’oci nocturn. Segons la Direcció General de Joventut, que forma part del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya, els joves són totes aquelles persones que van des dels 16 anys fins als 29. En canvi, per a les Nacions Unides són considerades joves totes aquelles persones d’entre 15 i 24 anys.

A Sant Cugat, dels 90.000 habitants que hi ha empadronats, un total de 14.265 persones tenen entre 16 i 29 anys, cosa que representa prop del 16% de la població. En la franja anterior, d’entre 12 i 15 anys, hi ha empadronats 5.104 santcugatencs, és a dir, prop d’un 6% de la població. Aquestes dues xifres representen pràcticament el 20% de la població total. 

Tant des de la Generalitat de Catalunya com des dels diversos municipis catalans, i en aquest cas des de l’Ajuntament de Sant Cugat, s’impulsen diverses polítiques de joventut per tal de donar resposta a les necessitats d’aquest col·lectiu, sigui en termes d’ocupació, d’habitatge o cultura. En el cas de Sant Cugat, per exemple, hi ha l’Oh!ficina  Jove. Situada a la Masia de Torreblanca, a l’Oh!ficina Jove s’ofereix des d’informació i assessorament en ocupació i formació, fins a activitats culturals i d’oci o relacionades amb aspectes de salut, com podria ser la sexualitat, drogues, alimentació, entre d’altres.  

FOTO: Lali Puig

Sant Cugat compta amb un Consell de Joves. Format per un total de 28 santcugatencs d’entre 13 i 16 anys, provinents dels 14 centres de secundària de Sant Cugat, enguany han rebut tres consignes molt clares en les quals treballar.

El passat 7 de novembre es formava el consell, amb l’encàrrec, per part del Consistori, de treballar sobre l’assetjament escolar, la utilització de l’espai públic així com continuar proposant idees per ampliar el nombre d’activitats adreçades a joves en el marc de la Festa Major. De fet, el Holi Festival, una de les cites que l’any passat va comptar amb més públic juvenil de Festa Major, va sorgir d’una proposta del primer Consell de Joves. Pel que fa a l’encàrrec d’aquesta edició, després de mesos de feina, el Consell de Joves, presentava el passat 29 de maig les seves conclusions. En aquest cas, des del consell es demanava treballar per ampliar el suport a les víctimes d’assetjament escolar, millorar els equipaments als parcs municipals, i ampliar el nombre d’activitats juvenils a la Festa Major.

Tot i això, el cert és que la franja d’entre 16 i 29 anys engloba moltes persones amb neguits i situacions diferents. Si bé podríem dir que per als joves de fins als 20-25 anys, que encara no s’han independitzat de casa els pares i estan estudiant o acabant els estudis, des del municipi s’impulsen prou iniciatives, potser per als joves d’entre 25 als 30 anys, la situació varia.

L’accés a l’habitatge, tant el lliure com el de protecció oficial, per exemple, és un aspecte que segurament als 16 anys, un no es planteja, però que, en canvi, a partir dels 25 és un gran neguit, tenint en compte que Sant Cugat és la segona ciutat de l’Estat espanyol amb el metre quadrat de l’habitatge lliure més car i que el parc d’habitatge protegit és de 500. 

L’oci també varia en funció de l’edat. Si bé molts joves d’entre 18 i 25 han de sortir de Sant Cugat per trobar l’oferta que els agrada, cap als 30 les preferències d’oci poden variar. A tot això cal tenir en compte la diversitat, com en totes les franges d’edat, que hi ha entre els joves. 

La ciutat a debat des del punt de vista dels joves

Amb l’objectiu de copsar les impressions que tenen els joves santcugatencs de la ciutat, el TOT Sant Cugat va organitzar una taula rodona el passat divendres, 9 de juny, patrocinada per Sorea. Aquesta va comptar amb la participació de tres joves: Maria Gordillo, de 20 anys;  Roger Figueras, de 19 anys i Arnau Angerri, de 31. En aquest cas cal apuntar que cada vegada més hi ha polítiques que aposten per allargar l’etapa de la joventut, com la de l’habitatge, que arriba fins als 35 anys. A més, la taula rodona va comptar amb la participació de Manel Turón, tècnic de servei, cultura i joventut de l’Ajuntament de Sant Cugat. 

Tenint en compte l’àmplia franja d’edat que engloba la joventut, dels 16 als 29 i que les inquietuts d’un jove de 16 poc tenen a veure amb les inquietuts d’un que s’apropa a la trentena, la taula rodona va tractar tres temàtiques principalment. L’oci, l’habitatge i la representació del jovent a la Festa Major.

L’oci és un dels aspectes que més preocupen i més divergència d’opinions genera. Si bé Roger Figueras assegura que “sempre sortim de festa per Barcelona perquè ni les propostes que hi ha ni el Callejón ens agraden”, Arnau Angerri detalla que “jo he viscut el canvi en què tot el Vallès ve de festa aquí a Sant Cugat. Des que van tancar la Bohemia s’ha fet un buit, sobretot per a les entitats de cultura popular, que ens trobàvem allà”. Per la seva banda, Maria Gordillo es pregunta “si l’única cosa que considerem oci nocturn és sortir a una discoteca a consumir alcohol. Potser ens falten propostes alternatives”. 

FOTO: Aïda Sotelo

La Festa Major rebrà el tret de sortida el pròxim dimecres 28 de juny. Una festa que els joves viuen des de punts de vista diferents. Arnau Angerri forma part de Diables, per tant, la Festa Major “ens genera molta feina. Són 5 dies que no dormim, però estem encantats de no dormir. Jo l’única cosa que trobo a la Festa Major, és l’elecció dels grups que toquen. No acabo de saber ben bé com va la gestora. Per què no es fa una enquesta des del Departament de Joventut per saber quin grup voldrien els joves que vingués?” es pregunta Angerri. 

Per la seva banda, Roger Figueras destacava que la seva implicació amb la festa grossa és a mode de consumidor. “Jo vaig només als actes i als concerts que m’agraden”. En el cas de Gordillo, la jove relata que “l’any passat quan em vaig implicar amb la Festa Major Alternativa vaig descobrir que a Sant Cugat hi ha altres maneres de fer, més enllà del DesPlaça”. 

Finalment, pel que fa a la Festa Major, Manel Turón ha recordat que “hi ha un parell de propostes de Festa Major que han sortit del Consell de Joves”.

La sala de concerts, l’únic espai d’oci que falta al poble?

“Som una de les ciutats amb més infants de l’Estat, però aquests nens i nenes es fan grans i les prioritats van canviant”, apunta Arnau Angerri.

Una sensació que Manel Turón assegura que des de l’Ajuntament comparteixen i ja hi treballen. I és que Sant Cugat és una ciutat pensada per a famílies i infants és un fet. Ara bé, arriba una franja d’edat en què molts joves del municipi es veuen obligats a marxar per trobar l’oci que els agrada.

En aquest cas, Angerri recorda que a Sant Cugat “hi ha l’eterna reivindicació de la sala de concerts”. Un espai que hauria de ser una realitat en els pròxims anys, com afirmava recentment el tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, i recordava el “compromís total” del govern per a tirar endavant aquest esperat projecte. 

Maria Gordillo, per la seva banda recorda que hi ha col·lectius de joves que volen autogestionar l’espai de la sala de concerts o d’altres espais per a joves, com el cas del Casal la Xesca. Però, “l’Ajuntament és la primera cosa que veta, l’autogestió. Jo vull poder, amb la gent de la meva edat, crear possibilitat i mirar com gestionem aquest espai. És molt complicat fer-li creure a la gent que organitzar-se és vàlid perquè creixem amb aquest sistema, en el qual som simples consumidors”, apunta Gordillo. 

“Volem viure a Sant Cugat, però és una ciutat molt cara”

Sant Cugat és la segona ciutat de l’Estat amb el metre quadrat d’habitatge lliure més car. D’altra banda, compta amb 500 habitatges de lloguer social.  

Tot i que en Roger Figueras és molt jove i encara no té previst independitzar-se, el santcugatenc afirma que “amb els amics ja hem dit que quan ens independitzem anirem a Barcelona o algun altre lloc més barat. Però en el futur tots volem viure a Sant Cugat”. 

Arnau Angerri, que coincideix en l’alt preu que s’ha de pagar per viure a Sant Cugat, apunta que “Sant Cugat és molt bonic i tothom amb calers ve aquí. A més, les multinacionals de Can Sant Joan o els estudiants d’ESADE, tenen poder adquisitiu i fan pujar encara més els preus”. Per la seva banda, Maria Gordillo, recorda que “no podem independitzar-nos per més que vulguem”.

Finalment, Manel Turón, que assegura que des del Consistori són conscients de la situació, posa en valor el nombre de pisos de protecció oficial amb què compta Sant Cugat.

En aquest punt cal tenir en compte que en el ple municipal del mes de març, el Consistori va pactar demanar a la Generalitat que publiqués amb celeritat l’índex de preus de lloguer, que ha de servir per establir uns preus raonables a immobles en lloguer.