Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’Associació de Propietaris a Torre Negra, integrada per veïns del municipi que disposen de poc menys del 50% dels terrenys de la zona, ha presentat un nou contenciós administratiu contra l'Ajuntament de Sant Cugat per l'última modificació del Pla General Metropolità, que el Consistori va fer per impedir qualsevol edificació en aquest entorn a tocar de Collserola. És el tercer tràmit urbanístic impulsat des de Sant Cugat per convertir els terrenys en no urbanitzable en els últims 20 anys, després que el Tribunal Suprem hagi donat la raó als propietaris en les dues últimes ocasions.
"Nosaltres ens hem de defensar", justifica el president de l'Associació de Propietaris, Pere Feliu, sobre la necessitat de presentar aquest recurs, que ja ha estat acceptat a tràmit pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot i això, tornen a obrir la porta a seure's a negociar amb l'Ajuntament per tal d'arribar a una solució acordada: "Deixar lliure la part noble, com el camí de Torre Negra o del Pi d'en Xandri, i aplicar la màxima edificabilitat possible a l'entorn del passatge de Calado o la rambla de Can Bell, que ja compten amb edificacions". Feliu lamenta que el Consistori no vol sentir a parlar d'una negociació.
"És una bona solució, en la que ens podríem entendre tots. Quedaria la zona central lliure i seria una solució definitiva. Però per fer això hi ha d'haver voluntat política. Tots els partits polítics a nivell individual ho entenen, però a nivell polític no, perquè s'ha de prendre una decisió", lamenta el president de l'entitat.
En aquest sentit, no ha volgut concretar de quina quantitat d'habitatges estarien disposats a acceptar a l'entorn de Calado i Can Bell, però ha criticat que l'Ajuntament utilitzi la "xifra demagògica de 2.400 habitatges": "És el màxim que contemplava el Pla de 1976, però el temps han canviat. El que s'hauria de fer és arribar a un acord i redissenyar-ho, trobar un punt d'equilibri que segur que trobaríem".
400 milions d'euros d'indemnització
Paral·lelament a la interposició d'un recurs contenciós, l'Associació de Propietaris de Torre Negra han encarregat un nou estudi de peritatge i tasació per reclamar a l'Ajuntament de Sant Cugat la responsabilitat patrimonial en cas que no s'arribi finalment a cap acord. Una actuació que ja van fer fa anys i que va xifrar les indemnitzacions en més de 400 milions d'euros. "La xifra serà similar", adverteix Pere Feliu, que assegura que "els tribunals ja han insinuat" els drets adquirits i d'indemnització dels propietaris.
"Si l'Ajuntament no vol construir, ha d'indemnitzar"
"L'Ajuntament té capacitat per decidir com creix el poble. Però si no vol construir, ha d'indemnitzar", ha assegurat el president de l'Associació de Propietaris. El govern de Sant Cugat sempre ha afirmat que no hi haurà indemnització. A més, Feliu també ha lamentat que, en el seu moment, no s'oferís als propietaris una compensació de terrenys edificables en altres zones en creixement de Sant Cugat, en cas de voler protegir Torre Negra. Un fet que, amb la ciutat ja pràcticament construïda del tot, és ja inviable.
Tot i això, Pere Feliu ha insistit que "sempre" estaran disposats a seure i negociar una "solució política". "Nosaltres som els primers que tenim ganes d'acabar això i som del poble, no podem ni volem escanyar ningú", ha afegit. Amb tot, comença ara una nova cursa judicial que tornarà a acabar al Tribunal Suprem i que es pot allargar fins a cinc anys.
El resum
Torre Negra comprèn una àrea de 165 hectàrees a la falda de Collserola i que en el Pla General Metropolità de 1976 s'estipulava com a zona urbanitzable no delimitada. Segons l'Ajuntament, el fet que no estigués delimitada, els permetia convertir la zona en no urbanitzable sense donar cap compensació ni indemnització als propietaris. Els propietaris, tant Núñez i Navarro (que té més del 50% dels terrenys) com l'Associació de Propietaris de Torre Negra (que integra una cinquantena de petits propietaris), consideren que tenen drets d'urbanització adquirits i que l'Ajuntament, en cas de no voler construir, els ha d'indemnitzar.
Així, l'Ajuntament de Sant Cugat va fer dues modificacions del PGM, que posterioment van ser tombades pel Tribunal Suprem. Ara, ha impulsat un tercer tràmit urbanístic que ha definit els terrenys com a no urbanitzables. Un procés que torna els tribunals.
