“Els pobres de Sant Cugat són més pobres que enlloc”

Càritas Sant Cugat va presentar a l'abril la Memòria 2011. Les dades develen que durant l'any passat l'entitat va atendre 806 famílies santcugatenques, una xifra que suposa 2,162 persones. Des del 2007, inici de la crisi, les persones beneficiàries dels serveis han augmentat un 11'79%

Com es decideix qui té la necessitat de ser ajudat? I quina és la col·laboració amb els serveis socials de l’Ajuntament?
Càritas atén qualsevol persona. Ens és igual el seu país de procedència o quina és la seva religió. Tothom té dret a demanar hora per ser escoltat. Tot i això, l’assistent social és qui valora si l’entitat pot donar resposta a la persona que acudeix a l’associació. Es fa una valoració social i econòmica per decidir si dins l’entitat hi ha algun servei que respongui a les necessitats de la persona. Hi ha una relació molt estreta amb els Serveis Socials de l’Ajuntament. A vegades ens deriven persones.

Quins són els serveis de l’entitat i com s’organitzen?
Inicialment fem una primera acollida. Tenim l’espai El Recer, ubicat al carrer Orient, on hi ha l’ajut alimentari i també el menjador social. A la casa Abacial fem tots els projectes formatius. Hi ha el talleret, el curs d’orientació d’homes i de dones, la conversa en català i en castellà i el reforç escolar.

El Recer és el projecte més recent, com està funcionant?
Hem unificat totes les accions alimentàries al carrer Orient per donar una millor resposta. En fem una valoració molt positiva. El menjador funciona des del novembre. Als 16 usuaris del menjador se’ls està fent una molt bona acollida i un seguiment alimentari, a més també s’ofereix un servei de bugaderia.

Com ha afectat la crisi a Càritas?
La crisi està irrompent a totes les branques de la societat. En un primer moment, va afectar les persones més fràgils i que estaven en situació d’irregularitat. Però cada vegada hi ha més gent de la nostra societat afectada, autòctons. Són persones que abans tenien una situació normalitzada, algunes de les quals, fins i tot, eren propietaris d’empreses. Persones que podríem ser nosaltres.

Quin seria el perfil de pobresa segons Càritas a la ciutat?
És difícil de descriure. Però podríem dir que el rostre de la pobresa és femení. Són dones joves i majoritàriament amb menors a càrrec. Tot i que hi ha una gran diversitat de persones que atenem.

Sant Cugat té fama de ser una ciutat benestant. Està menys castigada per la pobresa respecte d’altres?
És cert que en comparació amb altres ciutats veïnes l’atur no castiga tant Sant Cugat. Però quan afecta la ciutat afecta més. Sempre dic que els pobres de Sant Cugat són més pobres que enlloc. Tots sabem que el cost de viure a Sant Cugat és més elevat. Aquestes persones es troben que els serveis són més cars. Per tant, el col·lectiu que necessita ajuda no és tan elevat, però les famílies en situació de necessitat es troben amb moltes dificultats a Sant Cugat.

Com es pot col·laborar amb Càritas?
Es pot col·laborar de moltes maneres amb l’entitat. D’una banda, fent de voluntari. Hi ha moltes persones que es posen en contacte amb nosaltres i se’ls fa una entrevista individual. A partir del setembre incorporarem nous voluntaris. De l’altra es poden fer aportacions econòmiques: o bé a la bústia de l’església fent una donatiu o bé fent donacions periòdiques que fan les persones sòcies de l’entitat.

Els santcugatencs són solidaris?
Nosaltres estem contents de la resposta de la ciutadania. Però caldria més. La situació de necessitat que hi ha fa que sigui vital la col·laboració ciutadana, com a complement de les aportacions de la parròquia i de Càritas. Tot i això, els santcugatencs són solidaris, prova d’això són els 114 voluntaris que té l’entitat a la ciutat i que les donacions econòmiques han augmentat.

Càritas Sant Cugat
Existeix com a entitat a la ciutat des del 1965 i té l’objectiu d’ajudar les persones més necessitades des de la parròquia. Càritas ofereix diversos serveis als seus usuaris, com ara recollida d’aliments, tallers d’orientació laboral per a homes o un talleret per a dones i els seus nadons. A més, enguany, s’ha engegat el projecte d’El Recer, un menjador social i alhora un lloc de trobada.