Ajuda't, ajuda’m a ajudar-te

Nadal del 2005, era el primer Nadal dels nostres fills. L'alegria impregnava l'ambient, el seu riure en descobrir els regals que havia deixat el Tió ressonaven i, el "chin-chin" de les nostres copes era el preludi del naixement d'un nou any ple de felicitat. Sempre a punt per sortir a gaudir, els detalls eren importants, trobàvem temps entre les nostres obligacions per viure la vida i no deixar-la passar. Aquestes érem nosaltres, aquesta era ella. Desprenia seguretat, bellesa i ganes de viure.

Nadal del 2015, no va voler que ens veiéssim aquests dies però vam coincidir un instant. La vaig descobrir caminant capbaix per Sant Cugat, el seu rostre taciturn, la seva mirada apagada, el seu caminar cansat, els seus cabells embullats i la seva parla tremolosa, delataven, de nou, que ell havia tornat a fer efecte en ella. Insisteix que l'estima, que ell també l'estima a ella, que és un mal moment, un mal dia, una mala setmana, una mala època, però això ja venia donant-se des de feia més de tres anys.

L'amor no et converteix en l'ésser apartat, seriós, trist i sense autoestima que era. L'amor et dóna aquestes ales amb les quals sents volar, et provoca aquest somriure ximple impossible d'esborrar ... Les paraules se les emporta el vent, si l'amor no es veu o no se sent, és que no existeix.

Que li dupliqués el whatsapp i rebés els seus missatges, que controlés cadascun dels seus moviments, que aparegués cada vegada que quedava amb les seves amigues, que si es maquillava, insinués que estava buscant a un altre, que si no s'arreglava gaire, li digués que era una deixada ..., no volia dir amor. Aquesta forma de fiscalitzar-la només volia dir que era víctima d'un maltractador psicològic.

Sempre em deia que ella no era una dona maltractada perquè el seu cos no exhibia blaus, quan la seva ànima estava rebent el pitjor dels cops.

(Nadal del 2016. El primer Nadal sense ella. S'ha anat estimant més del que hauria degut, millor dit, s'ha anat estimant a qui no hauria d'haver estimat mai. No li va posar un dit a sobre, això és veritat, però les seves paraules l'han llançat a aquest còctel de pastilles que l'han parat el cor ja per sempre. Sé que estarà enfadada amb mi perquè ho he vist entrar i li he fet fora. Què pinta el botxí en el seu enterrament? Jo també estic enfadada amb mi mateixa, no per haver-li fet fora avui, sinó per haver-la fet cas sempre i no haver actuat; jo, també sóc culpable).

Ajuda't, ajuda'm a ajudar-te i, canviarem el nadal futur.

Nadal 2016, les copes són plenes, hem brindat més d'un milió de vegades, el Tió torna amb ametlles i torrons i la vida ..., la vida torna a somriure'ns. Has recuperat el teu color i jo he recuperat la meva amiga. La tranquil·litat impera i les il·lusions et desborden. Per cert, aquell home et mira, porta temps esperant-te, anys omplin-te de tendres paraules de suport, ha estat l'amant silenciós. Potser és l'home de la teva vida o, encara millor, potser és l'home d'aquest moment. Quan una porta es tanca, s'obre una finestra. Afortunadament la majoria de les persones tenen una capacitat infinita de donar i rebre amor. Dóna't l'oportunitat!

"No sóc producte de les meves circumstàncies, sóc producte de les meves decisions" (Stephen Covey)