Botigues

Cal replantejar-se moltes coses en el sector comercial de la ciutat. És veritat que en molts aspectes, Sant Cugat és una illa respecte a les ciutats de l'entorn, pero no ens hem de deixar enlluernar. Qualsevol negoci no té perquè funcionar, tot i que sovint hi ha empresaris que s'ho creuen i obren negocis de difícil o nul·la viabilitat. Per un costat la ciutat és la que és, té 86.000 habitants, de moment no és capital de res ni els carrers de Santa Maria o Santiago Rusiñol són el Passeig de Gràcia. Els lloguers tampoc ho poden ser malgrat que en molts casos ho són i això ens porta a una excessiva rotació. Tambe abans d'escollir la implantacio d'un nou negoci, és bo fer un petit estudi de l'oferta que hi ha i la que no. Aquí també l'associació de comerciants i l'Ajuntament poden aconsellar dels serveis que ens escassejen, no tot poden ser fleques artesanes o fruiteries. I sobretot, l'Ajuntament ho ha de posar molt fàcil perquè creixi nova activitat i això sovint no passa per posar traves, massa temps per moure papers i poca flexibilitat amb el que pot generar feina i activitat.

Hi ha empresaris que et reconeixen que si s'haguessin imaginat tants problemes haguessin escollit un altre ubicació, i això no pot ser. Cal que l'administració s'impregni transversalment d'un esperit més facilitador, allò que ara està tant de moda del "Bussines friendly". En resum, més facilitats, un mercat del lloguer de l'eix comercial que ha de tocar de peus a terra, i l'emprenedor que ha d'escollir bé el negoci que necessita el client local. Com deia la meva avia botiguera: "No es pot matar tot el que es gras" o crear falses espectatives, que és el pitjor per un negoci.

Segueix @R_Grau a twitter