Josep Altet i Forés, el savi de Valldoreix

Josep Altet va ser un home cabdal dins el procés de recuperació de la memòria històrica de Valldoreix. Va nèixer a Barcelona el 17 de maig de 1919. Havia arribat a Valldoreix a principis dels anys 20 de la mà del seu pare, un dels primers urbanitzadors del Valldoreix contemporani

Mostra d’aquesta època és una fotografia on apareix un Josep Altet nen envoltat dels primers urbanitzadors de Valldoreix. Josep Altet va participar al llarg de la seva vida de diverses iniciatives socials, culturals i esportives de Valldoreix. Va ser membre de la junta de govern de l’Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix, membre fundador del Club Esportiu de Valldoreix i directiu del seu equip de futbol durant els anys seixanta i setanta, també participà d’altres entitats valldoreixenques.

Juntament amb Mn. Jordi Sales va ser un dels impulsors i màxim dinamitzador del Museu de Valldoreix. El seu dinamisme i energies van ser determinants per tirar endavant el Museu de Valldoreix i convertir-lo en un centre de trobada d’estudiosos i de conservació del patrimoni des de la seva fundació el 1986. Amb la seva bonhomia aconseguí envoltar-se d’un important grup de col·laboradors, més d’una vintena.

Un del fets més importants que cal destacar de la seva trajectòria vital va ser la d’amagar durant la Guerra Civil l’arxiu i l’ornamentació litúrgica de la parròquia de Sant Cebrià. Gràcies a ell es va conservar tota la documentació històrica de la parròquia, un importantíssim llegat documental de gran valor per conèixer la història de Valldoreix. Tot i la seva joventut li tocà viure les darreries de la Guerra Civil com a soldat al bàndol republicà i un cop acabada la guerra passà un temps com a presoner al camp de concentració de Miranda de Ebro (Burgos) com a “desafecto sin responsabilidad”. De jove va fer la volta als Països Catalans amb bicicleta, d’aquesta aventura conservava un mapa fet per ell amb tot el recorregut.

Els darrers anys de la seva vida els dedicà a estudiar la Via Augusta al seu pas pels Països Catalans, seguint l’itinerari dels vasos apol·linars. Va fer a peu tot el seu recorregut des del Pirineus fins al sud d’Alacant. Eren memorables les trobades organitzades a casa seva on aplegava historiadors locals del Vallès amb prestigiosos professors universitaris. Entre la nòmina d’historiadors que aplegà cal destacar a Marc Mayer, Isabel Rodà i Xavier Barral del món universitari; Miquel Sànchez, de Cerdanyola; Josep Estrada, de Granollers, Miquel Rufé, Jordi Vilalta, Xavier Arís i Francesc Margenat, de Rubí; i d’altres historiadors de Castellbisbal, Terrassa o El Papiol.

A nivell local estudià els límits territorials històrics de les parròquies de Sant Cebrià de Valldoreix i de Sant Pere Octavià i dels termes civils de Canals, Valldoreix i Sant Cugat, editant un doble mapa històric, un el Mapa històric del terme civil de Sant Cugat del Vallès, Rubí (part oriental) i Canals, i el Mapa parroquial de Sant Cebrià de Valldoreix, Sant Pere d’Octavià, Sant Medir i Santa Maria de Campanyà.

Va ser un gran estudiós de la xarxa de camins locals i de les antigues masies de Valldoreix publicant alguns articles divulgatius als diaris i revistes locals.

Va morir el 27 de gener de 1996, però el seu record i el seu llegat encara continuen.

Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook

 
 
Comentaris

Destaquem