Les Entitats Municipals Descentralitzades, un govern local de futur

Entre els governs locals, a banda dels 947 municipis, Catalunya té també 63 Entitats Municipals Descentralitzades (EMD), un tipus de govern local reconegut a l’Estatut

A Catalunya, consta la creació d’EMD des de principis del segle XX, i molt especialment a finals de la dècada dels 50 i principis dels anys 70, en què es creen gairebé 2/3 parts de les entitats existents avui, en bona part, com a mesura a la seva supressió com a municipis independents. Més de la meitat de les actuals EMD havien estat, durant el segle XX, municipis independents, i d’altres ho havien estat al segle XIX.

Els darrers anys s’han creat algunes EMD com Bítem i Campredó (Tortosa) Bellaterra (Cerdanyola), La Serra d’Almos (Tivissa) o Baldomar (Artesa de Segre).

Quan parlem d’EMD no podem oblidar que són les institucions més properes al ciutadà i que, en aquest paper, han de jugar un rol cabdal en la reordenació del territori i la més que provable concentració de municipis.

Cap poble de Catalunya està disposat a renunciar a la seva identitat i a la seva capacitat d’autogovern. És per aquest fet que molts pobles agregats, que veuen com no tenen coberts els serveis mínims necessaris, aspiren a convertir-se en EMD per gaudir d’un cert grau d’autonomia local, com per exemple Riells del Fai o Sant Miquel de Balenyà, que han iniciat processos per dotar-se d’una EMD.

L’actual normativa de les EMD és molt minsa i regula de la mateixa manera a una EMD amb 20 habitants que a d’altres amb 8.000. Aquest marc normatiu és deficient i provoca la signatura de convenis competencials i econòmics entre les EMD i els ajuntaments. Amb això, el règim competencial i la capacitat financera de les EMD depèn sempre de la bona voluntat, una solució gens idònia tant pels interessos de les EMD com de l’ajuntament del municipi.

Davant l’avantprojecte de la Llei de Governs Locals cal doncs, no deixar de banda a aquests governs locals i tots plegats -Govern, Parlament, Comissió i governs de les EMD- tirar endavant l’oportunitat històrica de dotar les EMD, presents i futures, del marc regulador necessari per tal de desenvolupar les seves competències i responsabilitats en benefici dels seus ciutadans. Les noves lleis impulsades per la Generalitat han de garantir la descentralització competencial i la capacitat financera per poder prestar els serveis de les EMD, tal com estableix l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, quan reconeix la possibilitat que les concentracions de població de dins d’un municipi formin nuclis separats i es constitueixin en entitats municipals descentralitzades.

En xifres, gran part de les 63 EMD catalanes les trobem a la província de Lleida, especialment a les comarques pirinenques, reunint dues terceres parts del total, mentre que a Tarragona n’hi ha sis i a Barcelona tres. La meitat de les EMD catalanes no superen els 100 habitants, mentre que Bellaterra en té 3.000, Jesús gairebé 4.000 i Valldoreix quasi 8.000. Les EMD potencien l’arrelament i la vertebració del territori rural i de muntanya, ja que gestionen grans extensions territorials i són un govern local de futur que garanteix la identitat, l’autogovern, la descentralització, la subsidiarietat i la proximitat de l’administració amb els ciutadans.

Segueix @jjcortesgarcia a twitter i a facebook
 
Més informació
 
Comentaris

Destaquem