De concert

Emmanuel estava programat al Festival de Guitarra de Barcelona, concretament a la Sala Barts del Paral·lel.

Em va fer una il·lusió molt especial aquest concert; primer perquè m'agrada molt aquest músic veterà que demostra que no té límits amb una guitarra acústica a les mans i després perquè les últimes edicions del Festival de Guitarra de Barcelona s'han caracteritzat per portar artistes i grups on la guitarra o no hi té cap paper principal o, directament, brilla per la seva absència.

Doncs a les 21 h en punt érem asseguts a la platea esperant que comencés l'actuació, a l'escenari 3 guitarres acústiques recolzades en 3 peus i un petit amplificador Aer mig amagat. Res més.

A les 21.05 h surt l'australià de 60 anys, es penja una de les guitarres i arrenca. D'entrada em sorprenen algunes coses: la tècnica brutal que té l'home des del minut zero: una pulsació increïble, un "tempazo" acollonant i un volum important. De fet, tinc una mica la sensació de quedar-me clavat al seient, a l'estil de quan s'enlaira un avió.

Agraeixo tant aquesta potència sonora... una de les diferències que hi ha entre un escoltar disc i una actuació en directe és el volum, aquell greu que notes a la panxa, aquells aguts punxants, aquell so "de directe" que si el tècnic i l'equip són bons (que no és fàcil) et fan vibrar d'una manera especial.

Penso amb el volum dels concerts que tenim a Sant Cugat... Bé, amb la falta de volum dels concerts... des que hi ha una sèrie de veïns que es dediquen a queixar-se d'absolutament tot el que es fa a les places i carrers de la nostra ciutat, l'Ajuntament ha decidit utilitzar uns limitadors que ens deixen els concerts a volum de "fil musical", de música d'ambient, traient-li tot l'encant a les actuacions de música en directe. Penso que hi ha gent en aquesta ciutat que a la que veu un escenari i un equip de so ja està trucant a la Policia per a queixar-se del volum, sigui matí, tarda o nit, siguin festes majors o no.

Això em fa pensar en la falta de sentit comú d'algunes persones! Viure al centre de Sant Cugat té uns avantatges: l'estació a prop, comerços al costat de casa, carrers de vianants per a passejar, cafeteries a la cantonada, etc. Però amics i amigues també té uns inconvenients.

Quins? Doncs que s'hi fan moltes activitats culturals (totes generen un grau de contaminació acústica i algunes, com el dia dels burros, una contaminació olfactiva important), pocs llocs per aparcar el cotxe i els pocs que hi ha de pagament, les campanades del Monestir cada dos per tres i el camió de les escombraries bloquejant el trànsit a les hores punta.

Tot això s'ha de tenir en compte a l'hora de comprar o llogar un habitatge!!! Si et "matxaca" el volum dels concerts, t'emprenyen les campanades del Monestir i et rebenta l'estat d'ànim i la moral el camió de les escombraries a tota hora, el teu lloc per a viure i gaudir no és el centre!!! Ho entenem això? Hi ha altres barris la mar de bonics i tranquils i que, a més, tots els blocs tenen la seva piscina comunitària per a remullar-se ara que arriba l'estiu! Això si, hauràs de moure't més per anar a comprar, per tallar-te el cabell o per anar a missa si tens aquest costum.

Al contrari, si la piscina comunitària se't refot, t'agrada la gresca i l'"ambientillu" del carrer, no vols agafar el cotxe per a tot i valores tenir les coses a mà, Volpelleres, Can Mates o la zona d'Hospital General no són el teu lloc!!

El que no podem fer és viure al centre de Sant Cugat i pretendre no escoltar ni un soroll com si visquéssim a Santa Maria de Palautordera o viure a Can Trabal i demanar que ens facin un mercat, una escola bressol, dues cafeteries i ens transportin el Monestir al costat de casa.