Dilemes morals sobre la violència

Reflexió audiovisual sobre la violència; dura, sense concessions i necessària. Sicario - setena pel·lícula del canadenc Denis Villeneuve- és un enfrontament cara a cara amb dilemes morals d'alta magnitud. La història situa a una jove i idealista agent de l'FBI en una operació de la DEA i la CIA per a capturar a un líder d'un càrtel de droga mexicà.

Com es combat la brutalitat extrema? És lícit fer-ho amb les seves mateixes eines? Ens traslladem a Ciudad Juárez, gairebé un temple d'extermini on la vida humana no té cap valor. Els mètodes dels “agents de l'ordre” no difereixen gaire dels practicats pels delinqüents més retorçats. I el personatge interpretat per una precisa Emily Blunt va acumulant la perversa confusió ètica a què ens exposa una trama on s'explora com les altes esferes de Nord-amèrica (en aquest cas) aborden els problemes fora de les seves fronteres. A la pell d'un assessor colombià endurit per un passat molt cru, un tendre i alhora terrorífic Benicio del Toro representa l'altra cara de la moneda: la moral completament perduda.

La incomoditat d'una història que s'apropa amb alta eficiència i sense miraments a realitats d'una actualitat esfereïdora, s'acompanya de l'extrem talent narratiu de Villeneuve, amb tensió, elegància i, encara que sembli contradictori, molta bellesa visual.

Els contrastos formen part del nucli reflexiu de la història i també de la seva expressió artística. Quin valor té la vida humana? Com es lluita contra la crueltat i la violència? La mort es combat amb la mort?

Escrita per l'actor i debutant guionista Taylor Sheridan, Sicario planteja dilemes però no ofereix respostes. Aquesta tasca la deixa per l'espectador i la seva matèria gris. I mai està de més que, des del cinema, se'ns convidi a una profunda i transcendent reflexió sobre el món on vivim.