Els músics

Arran del meu escrit sobre el volum dels concerts als carrers de la nostra ciutat, i comprovar en pròpia pell que és un tema que genera molts conflictes, m'agradaria parlar sobre els músics.

Per les respostes de gent tan agradable i educada que vaig tenir, veig que hi ha un sector de la societat (no és tothom afortunadament) que té un absolut desconeixement i un menyspreu total cap a la feina de músic.

Anem a veure, per poder fer música amb un instrument cal preparar-se i treballar de valent.

Imaginem-nos el cas d'un bateria, amb una mà tindria una baqueta que colpeja la caixa, amb l'altra el "charles" o el "ride", amb un peu el bombo i amb l'altre el peu del "charles"... això per dur el ritme de base, després quan hi ha redobles, s'afegeixen les timbales, el goliat, els plats... tot sense perdre el "tempo"... i amb una bona picada per treure una bona sonoritat... algú ho ha provat? Us puc assegurar que la dificultat és més que evident...

I un violinista? Sabeu la dificultat per a fer una escala de Do major afinada correctament amb un violí, viola o violoncel? No hi ha "trastes" ni tecles que et marquin on són les notes; l'oïda i la tècnica de l'arc són les eines... és francament molt complicat.

La guitarra que és el que a mi m'ocupa, un instrument que has de controlar ritme, melodia i harmonia... Que cada estil té una tècnica determinada, la pua, els dits...i si vas amplificat i toques la guitarra elèctrica i portes pedals, a part de tocar has d'anar ballant amb els peus per anar canviant els sons...

En definitiva, tenir un bon nivell amb qualsevol instrument (o cantar, la veu també ho és) requereix molts estudis, aprendre un idioma més (la música s'escriu i es llegeix); invertir molts diners, els instruments són cars, els estudis de música també; preparar-se físicament, un instrument es toca amb les mans... requereix estudi diari, sempre, per tota la vida...no val fer la carrera i treballar no, s'ha d'estudiar cada dia.

I tota aquesta feinada la fem perquè estimem la música, perquè ens agrada i ens apassiona.

Tenim molt poca valoració per part de la societat en general (cosa que no succeeix en altres països), una precarietat laboral absoluta quan actuem en directe, una falta de valoració quan una immensa majoria de la gent no paga per la música enregistrada, una incultura i menyspreu cap al concepte de propietat intel·lectual pels que també componem i gravem.

L'únic que ens queda és la docència on tenim una mica més de reconeixement però que si mirem el preu per hora de classe, veiem que valorem molt més al mecànic que ens arregla el cotxe, l'electricista que ve a casa, el metge, l'advocat o el gestor que ens fa la renda...

I a més, aquesta falta de cultura i de sentit comú ens ha dut a què el músic ha de ser famós! Si no és famós, és un pelacanyes... si busquem un cirurgià que ens operi voldrem una persona ben preparada, ni ens plantejarem si el coneix algú tret de la seva família o no. Si necessitem que ens pintin el pis voldrem un pintor net i experimentat, ens serà ben igual si el coneixen a arreu. Així amb qualsevol professional.

Però el músic no, el músic el valorarem per si és més o menys conegut, ens serà ben igual la preparació que tingui però és molt important que surti per la tele, si no dolent deu ser...

Mira, amb això ens assemblem als polítics...