Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El catedràtic de ciència política Joan Subirats, en un llibre acabat de publicar, ens ha recordat els dos tipus de representació que assumeixen els polítics: a) la representació-delegació per la qual els ciutadans esperen que resolguin els seus problemes; i b) la representació-fotografia, és a dir, la capacitat dels polítics de semblar-se a la resta dels mortals. També ens ha recordat que darrere de moviments o protestes d’indignació, com la del 15-M, hi ha la posada en qüestió d’ambdues representacions: ni els polítics es dediquen a aconseguir els objectius promesos, ni se semblen als ciutadans en la seva forma de viure, fer i actuar. Amb això darrer tenen alguna cosa a veure els sous dels polítics, els quals, almenys en un grapat de casos, des de fa uns anys han assolit xifres que són sagnants, especialment en l’actual context de crisi.
No és d’aquest parer la nostra alcaldessa, la qual en una entrevista ens acaba de dir que els polítics cobren pel nivell de responsabilitat que tenen. Seguidament, ens ha informat que de cara al 2012 renunciarà als 24.000 euros en concepte de dietes de l’Ajuntament i que es quedarà “només” amb els 96.000 que li paga la Diputació com a vicepresidenta. La cosa resultaria fins i tot entendridora, si no fos perquè la quantitat amb la qual es queda és quasi cinc vegades superior al sou mitjà d’aquest país (sou inferior a les dietes de l’Ajuntament a les quals té dret, per cert). En tot cas, hom es pregunta: què fa un/a vicepresident/a de la Diputació per justificar un sou com aquest? (per no fer la pregunta del milió de dòlars: per a quan la supressió de les diputacions?).
Ras i curt: és difícil pensar que els polítics són un reflex del conjunt de la ciutadania, quan cobren quasi cinc vegades el sou mitjà d’aquest país per formar part d’una institució que ningú no reclama i els membres de la qual ningú no sap exactament què fan, si és que fan alguna cosa (a part dels actes protocol·laris dels dimarts o divendres al migdia, dels quals ens parla l’alcaldessa).
No és d’aquest parer la nostra alcaldessa, la qual en una entrevista ens acaba de dir que els polítics cobren pel nivell de responsabilitat que tenen. Seguidament, ens ha informat que de cara al 2012 renunciarà als 24.000 euros en concepte de dietes de l’Ajuntament i que es quedarà “només” amb els 96.000 que li paga la Diputació com a vicepresidenta. La cosa resultaria fins i tot entendridora, si no fos perquè la quantitat amb la qual es queda és quasi cinc vegades superior al sou mitjà d’aquest país (sou inferior a les dietes de l’Ajuntament a les quals té dret, per cert). En tot cas, hom es pregunta: què fa un/a vicepresident/a de la Diputació per justificar un sou com aquest? (per no fer la pregunta del milió de dòlars: per a quan la supressió de les diputacions?).
Ras i curt: és difícil pensar que els polítics són un reflex del conjunt de la ciutadania, quan cobren quasi cinc vegades el sou mitjà d’aquest país per formar part d’una institució que ningú no reclama i els membres de la qual ningú no sap exactament què fan, si és que fan alguna cosa (a part dels actes protocol·laris dels dimarts o divendres al migdia, dels quals ens parla l’alcaldessa).
