Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
I és que la cançó no és només una forma d'expressió artística. Per les seves característiques, és i ha estat un dels mitjans de comunicació d'ús popular més regular. Les primeres cançons escrites en llengua catalana daten del segle XI i es consideren les primeres manifestacions de la literatura catalana. En aquella època, en la qual gran part de la població era analfabeta, la poesia lírica i èpica es divulgaven a través dels trobadors.
També ara, els artistes -amb les seves gires-, són d'alguna manera trobadors moderns. O això m'agrada imaginar-me quan vaig a un concert, com el de divendres al Teatre-Auditori. Quins grans trobadors, els mallorquins d'Antònia Font, i quin teloner, Nacho Umbert!
És curiós com en un món cada vegada més globalitzat, en què algunes veus auguren la pèrdua de la identitat nacional en detriment de l'homogeneïtzació de les cultures, dels valors, dels costums i, fins i tot, de la llengua, ens trobem que al nostre entorn més proper la música en català ha revifat amb força. I no deixa de ser paradoxal que sigui precisament ara. Ara, que podem cantar les tornades de les cançons anglosaxones, franceses, italianes o portugueses i sabem el que ens diem. Ara, que gràcies a les noves tecnologies, no només tenim al nostre abast tota la música comercial, sinó també aquella que ni tan sols ha passat per una discogràfica. Ara que els mitjans de comunicació, la publicitat i el màrqueting es nodreixen dels millors artistes de tots els temps.
I, tal i com passava segles enrere, a banda dels trobadors també hi ha tot un exèrcit de joglars que, potser no amb la mateixa subtilesa, però sens dubte amb la mateixa il•lusió, es dedica a difondre la paraula i la cultura catalanes per tot el territori. Més enllà de la qualitat musical, crec que és un deure que tenim com a catalans donar suport als músics que aposten per la nostra llengua, tot i saber que la repercussió que poden assolir d'aquesta manera és infinitament menor a la que tindrien cantant en anglès o en castellà.
Gaudim, ara que podem, de la música en català. Uns grups ens agradaran més, d'altres menys, això està clar... Però jo, personalment, 'vos estim a tots igual'.
Segueix la @sarabellapg al Twitter
També ara, els artistes -amb les seves gires-, són d'alguna manera trobadors moderns. O això m'agrada imaginar-me quan vaig a un concert, com el de divendres al Teatre-Auditori. Quins grans trobadors, els mallorquins d'Antònia Font, i quin teloner, Nacho Umbert!
És curiós com en un món cada vegada més globalitzat, en què algunes veus auguren la pèrdua de la identitat nacional en detriment de l'homogeneïtzació de les cultures, dels valors, dels costums i, fins i tot, de la llengua, ens trobem que al nostre entorn més proper la música en català ha revifat amb força. I no deixa de ser paradoxal que sigui precisament ara. Ara, que podem cantar les tornades de les cançons anglosaxones, franceses, italianes o portugueses i sabem el que ens diem. Ara, que gràcies a les noves tecnologies, no només tenim al nostre abast tota la música comercial, sinó també aquella que ni tan sols ha passat per una discogràfica. Ara que els mitjans de comunicació, la publicitat i el màrqueting es nodreixen dels millors artistes de tots els temps.
I, tal i com passava segles enrere, a banda dels trobadors també hi ha tot un exèrcit de joglars que, potser no amb la mateixa subtilesa, però sens dubte amb la mateixa il•lusió, es dedica a difondre la paraula i la cultura catalanes per tot el territori. Més enllà de la qualitat musical, crec que és un deure que tenim com a catalans donar suport als músics que aposten per la nostra llengua, tot i saber que la repercussió que poden assolir d'aquesta manera és infinitament menor a la que tindrien cantant en anglès o en castellà.
Gaudim, ara que podem, de la música en català. Uns grups ens agradaran més, d'altres menys, això està clar... Però jo, personalment, 'vos estim a tots igual'.
Segueix la @sarabellapg al Twitter
