Ens hem preguntat què volem per l'Europa del futur?

S'estan produint tensions internes dins de la mateixa UE i una quantitat cada vegada més gran de ciutadans pensa que la població no ha d'acabar pagant el que han produït uns governs corruptes, mentre la UE mirava cap a una altra banda.

La idea inicial de voler crear una espècie de federació d'Estats Units d'Europa s'està quedant en un no res. L'actual model de la UE ens aboca a un camí bastant incert. És tal la incapacitat de fer camí comú que no ha estat possible ni aprovar una Constitució europea. Les reticències dels estats membres a cedir poder al Parlament europeu es van mostrar insalvables.

El cert és que l'anomenada Troika (Comissió Europea, Banc Central Europeu i Fons Monetari Internacional) s'ha erigit en un govern a l'ombra, atèsd que pot prendre decisions que afecten directament tota la ciutadania i, el més preocupant de tot, és que cap dels seus dirigents ha estat escollit en unes eleccions, això sí, amb sous astronòmics. Tot això està creant un creixent escepticisme dins de la població i com a resultat estan començant a sorgir partits euroescèptics que sembla que estan agafant cada vegada més pes dins dels països membres.

Què passarà amb la UE si finalment el Regne Unit decideix sortir de la UE en el pròxim referèndum?

En alguns casos se'm planteja el dubte de si la UE no ha iniciat un viatge del qual ningú n'és capaç de pronosticar el destí. Tot sembla basat en els punts de vista de les agències borsàries i de qualificació, deixant de banda els estralls que tot això està produint a una part de la població.

Les actuals polítiques d'austeritat s'estan demostrant absolutament ineficaces per resoldre els problemes, ans el contrari, ens aboquen a una deflació i estancament de tota la UE.

Amb tot això, el futur no sembla pas massa favorable per l'actual model d'UE. Molts especialistes diuen ja que s'estan donant tots els símptomes perquè acabem precipitant-nos cap a una trampa deflacionària, a l'estil de la que es va produir al Japó.

Des d'UASC apostem pel control estricte de la despesa pública, prioritzant-ne la necessària i eliminant tot el que sigui superflu, i això sí, sense deixar mai d'incentivar el creixement, que considerem que és el motor del benestar. Res no pot estar per davant del benestar social.

La UE que molts vam somiar no és aquesta que actua com a mer prestamista, amb una única funció, exigir el pagament d'un préstec amb interessos, encara que sigui a base d'un altre préstec que crearà un deute més i més gran, infinit en el temps... D'això no se'n deia usura?