La teoria dels vasos comunicants

Que un Ajuntament reclami els diners que li deuen és d’allò més normal; el que ja és més especial és que la reclamació inclogui la justificació del no pagament. És aquí on aplica el que jo en dic la teoria dels vasos comunicants: La responsabilitat és de l’anterior govern de la Generalitat i del govern central (també de l’anterior). Efectivament, el deute vindria de l’època del tripartit, per tant, els d’ara no ens són responsables. Argument que a partir d’enguany és d’esperar que ja no es pugui utilitzar (aprofito per dir que l’actual govern ha tancat l’exercici de 2011 amb la mateixa desviació de dèficit que el tripartit el 2010; no obstant això, es manté la previsió d’un dèficit de l’1,3% per al 2012).

A més, l’incompliment de la disposició addicional tercera de l’Estatut, és a dir, un deute de 759 milions, dóna la casualitat, d’acord amb les dades de l’alcaldessa, que coincideix fil per randa amb el deute de la Generalitat amb les administracions locals, 754 milions. La qual cosa no vol dir, això no ho diu l’alcaldessa, que, de rebre’s, anessin directament a les arques municipals. Sigui com sigui, els ajuntaments s’hauran d’apretar el cinturó i reduir despeses i serveis i Sant Cugat no serà un excepció. Al final algú haurà de pagar els plats trencats i, naturalment i com sempre, seran els ciutadans en forma d’usuaris municipals. La mala sort és que els ciutadans no podem aplicar la teoria dels vasos comunicants. A qui donar la culpa si les administracions es passen la pilota d’una a l’altra?