Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
L’evolució és un fet que va lligat a la nostra existència i tot el que viu en aquest món està sotmès a aquest fenomen.
També en l’esport experimentem una evolució constant, tant en tècniques com en conceptes i estructures. Tot evoluciona i sempre.
Estem d’acord, doncs, l’esport està sotmès al fenomen evolutiu. Aleshores, com és possible que el concepte involució ens ataqui amb sorpresa per tots els que estimen l’esport? Serà que tota tesi comporta la seva antítesi...? En primer lloc hem d'analitzar què vol dir involucionar en l’esport. Penso jo que involucionar és plantejar la planificació de futur pensant sempre en cojuntures del passat i fer d’aquest passat un present enquistat i amb poca imaginació, amb menys generositat i fent com un calc del que en altres temps era correcte i funcionaba bé.
En la nostra societat en permanent canvi (evolució) no podem entendre, els qui volem fer de l’esport una eina de relació i progrés social, que se'ns plantegi un futur enmirallat en el passat, sense tenir massa en compte que d’esports dits nous ni ha molts i d’associacions esportives noves en tenim un bon plantell. Els que poden fer que les coses canviin una mica, també a nivell esportiu, no es poden permetre no veure aquesta evolució i no canviar estrategies per conformar una oferta esportiva equilibrada i amb visió de futur.
Us ho explico. Les entitats fortes i amb legitimitat històrica indiscutible haurien de tenir la generositat d’impulsar a les més noves i/o petites per tal de conformar una oferta esportiva d’acord amb els temps actuals, encoratjadora pels ciutadans, petits o grans, que vulgin practicar esports en altres èpoques dits marginals però que a hores d’ara no ho són. Són aquestes entitats qui tenen una certa responsabilitat a l’hora d’impulsar un debat que permeti fer evolucionar els nostres esports, tots els nostres esports.
L’esport local no és un negoci, ni tampoc una competència entre d’altres projectes. Els esportistes, practicants o directius, han d’entendre que la base, el sentit de tot això, no és altre que crear conceptes d’unitat, comprensió i ajuda. No ens equivoquem: l’esport ha de ser un vehicle més que ens porti a reafirmar la nostra humanitat, la solidaritat, l’estimació, tant si guanyem com si perdem en les confrontacions esportives. Guanyar o perdre també són la tesi i l’antítesi i en aquest joc, doncs... evolucionem.
En l’esport hem de ser iguals i no admetre preferències. No fem de l’evolució una involució encoberta. Si us plau.
També en l’esport experimentem una evolució constant, tant en tècniques com en conceptes i estructures. Tot evoluciona i sempre.
Estem d’acord, doncs, l’esport està sotmès al fenomen evolutiu. Aleshores, com és possible que el concepte involució ens ataqui amb sorpresa per tots els que estimen l’esport? Serà que tota tesi comporta la seva antítesi...? En primer lloc hem d'analitzar què vol dir involucionar en l’esport. Penso jo que involucionar és plantejar la planificació de futur pensant sempre en cojuntures del passat i fer d’aquest passat un present enquistat i amb poca imaginació, amb menys generositat i fent com un calc del que en altres temps era correcte i funcionaba bé.
En la nostra societat en permanent canvi (evolució) no podem entendre, els qui volem fer de l’esport una eina de relació i progrés social, que se'ns plantegi un futur enmirallat en el passat, sense tenir massa en compte que d’esports dits nous ni ha molts i d’associacions esportives noves en tenim un bon plantell. Els que poden fer que les coses canviin una mica, també a nivell esportiu, no es poden permetre no veure aquesta evolució i no canviar estrategies per conformar una oferta esportiva equilibrada i amb visió de futur.
Us ho explico. Les entitats fortes i amb legitimitat històrica indiscutible haurien de tenir la generositat d’impulsar a les més noves i/o petites per tal de conformar una oferta esportiva d’acord amb els temps actuals, encoratjadora pels ciutadans, petits o grans, que vulgin practicar esports en altres èpoques dits marginals però que a hores d’ara no ho són. Són aquestes entitats qui tenen una certa responsabilitat a l’hora d’impulsar un debat que permeti fer evolucionar els nostres esports, tots els nostres esports.
L’esport local no és un negoci, ni tampoc una competència entre d’altres projectes. Els esportistes, practicants o directius, han d’entendre que la base, el sentit de tot això, no és altre que crear conceptes d’unitat, comprensió i ajuda. No ens equivoquem: l’esport ha de ser un vehicle més que ens porti a reafirmar la nostra humanitat, la solidaritat, l’estimació, tant si guanyem com si perdem en les confrontacions esportives. Guanyar o perdre també són la tesi i l’antítesi i en aquest joc, doncs... evolucionem.
En l’esport hem de ser iguals i no admetre preferències. No fem de l’evolució una involució encoberta. Si us plau.
